Webinant

El confinament ha estimulat les coses per mitjà de l’ordinador. És increïble el nombre de cursos i conferències que s’han llançat, organitzats per escoles o universitats internacionals, per associacions d’empresaris, metges, científics, organitzats per algun acadèmic conegut, però també moltes d’organitzades per un “expert” o un grup d’“experts” desconeguts. Algunes d’aquestes conferències o seminaris són de franc i evidentment persegueixen que el ponent pugui dir que ha tingut 3.000 seguidors en la seva conferència perquè per seguir-lo t’hi havies d’inscriure, encara que fos de franc, i només escoltessis els primers 5 minuts. N’hi haurà que es van apuntar a una conferència en una prestigiosa universitat i després posaran al currículum que hi van fer un curs.

Per als que som positius i optimistes tot aquest llançament massiu de la formació mundial a internet serà positiu per a la formació. Estem dedicant milions d’hores a dissenyar programes o sessions, a promocionar-los, a assegurar una bona connexió amb els que els segueixen, a finançar el projecte –o fins i tot treure-li una rendibilitat– i a impartir-lo. És cert que no hi havia cap altra alternativa perquè la major part de les universitats i escoles del món estan tancades. Ningú no s’atreveix a ser el primer d’obrir i que uns dies després se sàpiga que entre els seus alumnes hi ha casos d’infectats.

Amb tot, la formació presencial anant a classe amb un professor al capdavant no s’ha acabat. Sempre tinc ocasió de parlar amb col·legues de prestigioses escoles als Estats Units, a la Xina i en molts altres llocs del món i tots em diuen, sense dubtes, que així que es pugui tornarà la formació amb presència física dels alumnes a classe, per bé que algunes parts del programa es mantindran en línia. En un programa amb presència física, es té la possibilitat de conèixer altres alumnes, de parlar amb ells entre classes o el cap de setmana, i es pot crear una amistat per a tota la vida. Sovint veig antics alumnes que, en grups de dos o tres, llancen una nova empresa i moltes surten bé, perquè les xarxes de contactes que provenen de les classes que van fer plegats els faciliten finançament i aconseguir les primeres vendes. Ningú no enganyarà els seus companys de classe.

No té gaire sentit que un professor deixi anar un rotllo en una classe pràcticament llegint-lo. A la

Els nens que avui segueixin unes classes en línia de grans probablement recordaran més bé els professors de carn i ossos

classe hi ha d’haver una certa discussió, preguntes, respostes. Els alumnes han de tenir l’opció de conèixer el professor, i fins i tot de parlar amb ell fora de classe. Els nens que segueixin unes classes en línia i d’altres de presencials, de grans probablement recordaran més bé els professors de carn i ossos que no pas els professors digitals. I segurament l’impacte que van tenir en ells els primers va ser molt important per estimular valors, actituds, capacitats de relacionar-se, mentre que els digitals no van arribar més enllà d’aportar-los coneixement.

Sent positius hem de pensar que el coronavirus ens ha fet preocupar-nos per la formació en línia a tot el món. I d’aquesta preocupació als cervells de gent molt preparada segur que en sortiran avenços positius. Recordem, també, que cal formar milions de nens en llocs com l’Àfrica o Àsia, on és molt difícil aconseguir professors i on una escola pot fer una bona combinació d’unes classes amb un professor i d’altres amb algú que els col·loca al voltant d’uns quants ordinadors en què surten professors fent classe.

Sense voler, segurament el criminal coronavirus ens ajudarà a avançar en el nostre interès i en el nostre saber fer en el tema digital per comunicar, ensenyar, aprendre i estar al dia. Reflexionem sobre on cal treballar, vendre, ensenyar i quines parts d’aquests processos s’han de fer de manera presencial, per bé que segurament millorada pel component digital.