La nova logística del sector rural
Pagesos, ramaders i viticultors creen noves aliances i estratègies per subministrar directament a més clients
Enviar cinc formatges del Pallars a Barcelona no té sentit, però preparar cistelles amb formatges i afegir-hi embotits, carn, vi... vam pensar que això sí que podia funcionar”, explica Marc Garriga, director del parc natural de l’Alt Pirineu. Van centralitzar la logística, van preparar paquets d’entre 20 i 130 euros i van llançar a les xarxes la campanya ‘”Del parc al plat”. En quinze dies han distribuït més de 500 cistelles i la facturació supera els 35.000 euros. Aquesta setmana van esgotar l’estoc. Sense restaurants, ni cases rurals, ni hotels, ni escoles, ni mercats a l’aire lliure, agricultors i ramaders han hagut d’enginyar-seles per trobar nous clients. La venda en línia s’ha disparat i els productors estan teixint noves aliances i estratègies per consolidar rutes de distribució rendibles i sostenibles.
“Vivim un moment interessant perquè les comandes s’han disparat i estem posant a prova circuits curts en què els pagesos es poden guanyar la vida i el consumidor pot accedir directament a productes pròxims i de qualitat”, manté Annaïs Sastre, de la cooperativa Arran de
Les comandes s’han disparat i els productors s’associen per compartir despeses de logística
Terra, que des del 2015 treballa en el desenvolupament de projectes agroecològics. Quan es va decretar l’estat d’alarma alguns productors van pensar a llançar la tovallola. D’un dia a l’altre, es van quedar sense bona part dels seus clients fixos, principalment restaurants. Els que havien teixit anteriorment una estructura de venda directa a particulars o xarxes de col·laboració van trampejar la situació amb cert avantatge, però tots s’han hagut d’adaptar al nou escenari.
El parc natural de l’Alt Pirineu, com d’altres, ja disposava d’un catàleg de productes i activitats per promocionar la producció agroalimentària local. La iniciativa “Del parc al plat” va sorgir després de suspendre’s la fira de productes que cada any celebraven al juny i que s’havia consolidat com un aparador rendible. Però, amb les cistelles, els productors ja han gairebé triplicat la facturació de la fira.
Tots han obert noves vies per col·locar els seus productes i alguns fins i tot estan desbordats. Per trajectòria i estructura, n’hi ha que ho han pogut fer sols, com I un rave, que produeix hortalisses i verdures ecològiques a Valls (Tarragona) i que disposa d’un ampli catàleg gurmet. “Les comandes han crescut un 70%”, diu Josep Maria Figueras, el seu responsable. Repartia cistelles en diversos pobles i ha aconseguit organitzar més de quatre comandes (d’un mínim de 25 euros) on abans només en tenia una per poder rendibilitzar el transport.
Altres productors han explorat canals que no havien utilitzat mai. Per exemple, la família Dalmau Borràs, de Prades (Baix Camp), tenia al magatzem 3.000 quilos de patates. Era llençar-les o vendre-les en línia. Van enviar a amics i coneguts un missatge de WhatsApp amb preu especial de confinament: 0,50 euros el quilo per una comanda mínima de 20 quilos per població i un número de mòbil. El missatge
va córrer com la pólvora. “Va ser increïble, la primera nit no vam dormir organitzant el transport; ho vam vendre tot en poques hores”, diu la Lluïsa Borràs.
Els productors mostren el seu gènere i les condicions de venda amb suggeridors missatges i ofertes a través de WhatsApp, Twitter, Instagram... I els consumidors estan responent. “Hi ha un moviment increïble, segons les nostres últimes dades, la setmana del 23 de març, la venda de producte fresc en línia va créixer un 107%”, afirma Ramon Senmartí, director de Prodeca, l’empresa pública de promoció de productes agroalimentaris adscrita al Departament d’Agricultura. Senmartí apunta a un cúmul de factors: “Més gent que valora la proximitat, més consciència de solidaritat amb els productors i més preocupació per la salut i per adquirir bona qualitat, i si, a més, t’ho porten a casa...”.
El tancament de fronteres i el confinament ha comportat més demanda i més oferta de productes frescos. La tempesta perfecta. “El repte ara és agrupar encàrrecs i consolidar els canals de distribució”, diu Sastre. Les cooperatives i grups de consum han incorporat nous productes, com ara carn de be i cabrit (que els petits ramaders solien vendre a restaurants), i estan sorgint noves estructures d’organització, botigues que s’han convertit en nous punts de recollida de comandes, noves plataformes que promocionen l’oferta i productors que dissenyen rutes de repartiment. “Tothom hi està posant molta voluntat... Mentre que alguns supermercats han suspès el repartiment, moltes botigues ho estan fent ara de manera gratuïta, i molts productors s’estan agrupant per compartir despeses de logística”, afegeix Sastre, que prepara un estudi sobre aquest fenomen.