França i els Països Baixos rescaten Air France-KLM amb 10.000 milions
L’aerolínia perd 25 milions d’euros al dia en caure més d’un 95% el seu negoci
A l’inici del confinament, ja fa sis setmanes, Emmanuel Macron va fer la promesa solemne –i arriscada– que cap empresa no es veuria forçada a anar a la fallida a causa de l’impacte de la pandèmia de la Covid-19. El compromís continua vigent, i per això s’ha anunciat un paquet d’ajuda massiva, per un import d’uns deu mil milions d’euros, a Air France-KLM, a càrrec dels estats francès i holandès, tots dos accionistes de l’aerolínia.
La intervenció per salvar la companyia aèria s’ha fet inevitable davant la paràlisi gairebé total dels vols. L’activitat d’Air France-KLM ha caigut més d’un 95%. Cada dia perd 25 milions d’euros, una sagnia que, sense la intervenció pública, la portaria aviat al col·lapse. Ni França ni els Països Baixos no estan disposats que desaparegui una empresa d’aquesta rellevància estratègica.
L’operació de salvament d’Air France-KLM va ser anunciada amb un gran bombo mediàtic perquè és una mesura no només d’una gran envergadura econòmica sinó també d’impacte psicològic. Es tracta de convèncer la població que no s’escatimen mitjans per evitar que tot s’enfonsi, a més del comunicat conjunt dels dos ministres d’Economia, el francès Bruno Le Maire i l’holandès Wopke Hoekstra, el primer dels quals ho va explicar al país, en directe, al telenotícies del primer canal, TF1. Una hora després va ser Hoekstra qui va fer una roda de premsa a la Haia.
Segons Le Maire, es tracta d’un pla “històric” per “salvar la nostra companyia nacional” (tot i que la participació estatal holandesa en el capital també és d’un 14%, igual que la francesa). Segons el ministre francès, la injecció de liquiditat ha de permetre preservar 350.000 llocs de treball directes i indirectes. Le Maire va advertir, en tot cas, que “no és un xec en blanc”. El titular d’Economia i Finances va precisar que la nacionalització no és una opció que es prevegi en aquest moment, tot i que el mateix Le Maire ha evocat aquesta possibilitat en el passat si alguna companyia estratègica estigués en perill.
L’ajuda estatal francesa ascendirà a 7.000 milions d’euros. Una part, 4.000 milions, seran préstecs bancaris garantits per l’Estat en un 90%. Els altres 3.000 milions consistiran en préstecs directes excepcionals de l’Estat en qualitat d’accionista.
La participació holandesa en el rescat serà d’entre 2.000 i 4.000
França garantirà préstecs per 4.000 milions i n’aportarà 3.000 més de crèdit com a accionista
milions d’euros. Els detalls se sabran les pròximes setmanes. El Parlament holandès hi haurà de donar el vistiplau.
L’arribada de diners frescos a Air France-KLM suposa un salvavides urgent, si bé les incerteses ennuvolen l’horitzó del sector. No se sap la durada de la pandèmia ni si hi haurà nous rebrots que obliguin a repetir els confinaments. La previsió és que el turisme se’n ressentirà greument durant un període llarg. El director general de l’aerolínia francoholandesa, el canadenc Ben Smith, va declarar dimecres davant el Senat francès que la tornada a un nivell de negoci com el d’abans de la pandèmia no es produirà fins al 2022. Smith va esbossar la possibilitat que, quan s’acabi aquesta gegantina crisi, Air France-KLM es pugui beneficiar de la consolidació del sector; és a dir, que pugui comprar companyies que hagin quedat malmeses o entrar en el seu capital.
No és la primera vegada que l’Estat salva el grup Air France. Fa 26 anys, abans que arribés la moneda única, una recapitalització per valor de 20.000 milions de francs (3.000 milions d’euros) va permetre a l’aerolínia escapar a la fallida i iniciar una formidable recuperació. Un quart de segle després i en una conjuntura molt diferent, la filosofia de fons i els reflexos històrics del poderós Estat a França es mantenen vigents.