Una ruta per al turisme
Les projeccions (basades en un informe de PwC) són molt clares: comerç al detall (15%), immobiliari (15%), automòbil (23%), transport (30%) i turisme (40%) seran els sectors amb més caigudes percentuals del PIB a causa de la crisi sanitària de la Covid19.
En el cas del turisme, amb uns pronòstics que representen la corba més lenta de recuperació i l’impacte negatiu més fort en el PIB sectorial, ja es parla en mitjans i associacions del sector de la necessitat d’un “rescat” o “pla Marshall” específic.
Sens dubte les xifres són aclaparadores: les cancel·lacions de viatges oscil·len entre un 75% i un 90%, i la caiguda de les reserves hoteleres ronda el 95%. Una cosa semblant passa amb el transport, que ha patit una caiguda d’activitat d’entre un 80% i un 90%.
Tot i això, ens hem de fer una pregunta: tindria sentit un rescat del turisme per tornar al mateix model que ja presentava signes de fatiga abans de la crisi de la pandèmia? Que potser no hauríem d’aprofitar l’oportunitat, encara que sigui traumàtica, per repensar el model?
Proposo que el sector turístic, en sentit ampli, cooperi en una transició en cinc fases que condueixi des de la crisi actual cap a una nova normalitat més robusta i sostenible: resolució, resiliència, recuperació, reforma i reinvenció.
1. Resolució: Cal resoldre la crisi, i això requereix la màxima col·laboració com fins ara, lliurats al bé col·lectiu i sense precipitacions. Aquí han d’emergir els lideratges responsables que determinin l’escala, el temps i la profunditat dels ajustos.
2. Resiliència: Resistir i adaptar-se. Aquí cada empresa, tant és la mida, s’ha d’aplicar a la seva supervivència: minimitzar els impactes negatius, assegurar la liquiditat i la solvència, reorientar l’oferta... El suport de les administracions és imprescindible per resistir.
3. Recuperació: Ara ja sabem que la recuperació no serà una tornada al business as usual, que serà progressiva, que serà diferent segons les destinacions i que pivotarà inicialment sobre el turista de proximitat, nacional primer, regional després. El rescat ha de sufragar el canvi de model a un que sigui més sostenible i de més valor afegit.
4. Reforma: Les crisis biològiques com l’actual no són cignes negres, sinó més aviat elefants negres, predits i predictibles. No emprendre les reformes sistèmiques que permetin prevenir i afrontar la pròxima crisi no és intel·ligent. El turisme responsable també és això.
5. Reinvenció: Un xoc com l’actual genera canvis en les preferències i prioritats dels individus ja sigui com a ciutadans, empleats, empresaris o consumidors. Les institucions que es reinventin per donar el millor de si mateixes a partir de la introspecció i la prospectiva triomfaran.