“Europa ha reaccionat perquè ha vist les orelles al llop”
Josep Borrell, alt representant de la UE per a Política Exterior i de Seguretat
Josep Borrell considera molt positiu l’últim Consell Europeu perquè va traslladar el debat de com finançar la solidaritat europea a com distribuir-la. Afegeix que era utòpic esperar més i recomana als estats que reforcin l’autonomia estratègica i que entrin al capital de les empreses clau per evitar que caiguin en mans de tercers. L’entrevista es va fer divendres per telèfon.
Com valora els resultats de la cimera de la UE de dijous?
L’esperit va ser molt constructiu perquè tothom ha vist les orelles al llop. Hem vist les orelles al nostre llop, però encara no som conscients de com de grans les té a escala mundial. Es produirà una crisi mundial de dimensió bíblica. Als països en desenvolupament els cauran tots els ingressos. Exportacions, preu del petroli, matèries primeres, turisme, remeses d’emigrants, està tot per terra. En tot cas, a escala europea, al Consell es van decidir dues coses importants: aprovar la proposta de l’Eurogrup que aporta una xarxa de seguretat de 540.000 milions d’euros en préstecs i acceptar el principi del fons de recuperació associat al pressupost, però cal precisar-ne la quantia, el finançament i la destinació.
Precisament, sense aquests elements el resultat no és poc satisfactori?
No s’han d’infravalorar les coses. Que s’accepti el principi d’un fons de recuperació és important. Era utòpic pensar que ahir s’avançaria més, però això ja és molt.
Espanya demana inversions a fons perdut, però els països del nord volen deixar-ho en crèdits.
La pregunta política fonamental és si el cost de la crisi, que afecta més uns països que d’altres, es compartirà entre tots. El cost el paga cada país amb els seus recursos o el compartim? Fins ara la solidaritat europea s’ha manifestat facilitant als estats que s’endeutin. Ara es tracta de fer un salt qualitatiu, pel que fa a la manera d’organitzar la solidaritat europea. Què s’ha de fer amb aquests recursos obtinguts per les emissions comunes de deute? No s’ha d’ajudar que els estats s’endeutin, sinó finançar-los amb aportacions a fons perdut. Clar, això aixeca discussió.
La recuperació pot ser ràpida?
Hi ha hagut una aturada de la circulació sanguínia. Tot depèn de les cèl·lules que hagin mort per necrosi abans que la circulació es reactivi, si les empreses superen la quarantena financera. Cal mantenir el finançament de les empreses i la renda de les persones, i cal anar ràpid. El meu temor és que els mecanismes europeus són lents.
Espanya no surt perjudicada a la UE per la falta de consens intern entre Govern i oposició?
Vist des de Brussel·les, el que compta és el que es planteja en el Consell Europeu i el Govern espanyol ha fet una proposta ben estructurada, elogiada per la premsa financera internacional i a què tothom reconeix coherència, i que defineix clarament el que vol fer, com fer-ho i la quantia.
La portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, va dir que en una Catalunya independent hi hauria hagut menys morts. Què li semblen aquestes declaracions?
Hi ha coses que es comenten soles, no és necessari reblar més el clau. Em limito a recordar que a Catalunya hi ha hagut gravíssims problemes en residències d’ancians, començant per les del meu poble, la Pobla de Segur, on afortunadament va poder intervenir l’exèrcit, i que jo sàpiga això és competència del la Generalitat. I per fer front a aquest problema, tenien totes les competències necessàries. Aquestes declaracions ja s’han comentat prou a Catalunya. Veig que persones més pròximes a la qüestió, com Ada Colau, consideren que es tracta de misèria moral. Això ho diu Colau. Els que estan més a prop del problema mereixen que les seves opinions siguin preses en consideració.
La Unió Europea està fallant als ciutadans?
La Comissió va fer el que podia, però les competències en sanitat són estatals, i al principi la reacció dels estats va ser descoordinada, tot i que després es va corregir. A mi m’ha tocat dirigir la repatriació de turistes europeus. Ja en portem més de 500.000 a través d’un esforç comú amb tots els estats. No sé si aquests 500.000 en són conscients, però a la UE hem invertit molt esforç i diners perquè tornin a casa.
La Xina es presenta com a model que un sistema autoritari atura millor aquesta crisi?
La Xina està fent un gran esforç diplomàtic que acompanya l’ajuda que presta a alguns països europeus i apareix com a gran potència. Rússia també. Al principi de la crisi, Europa va ajudar molt la Xina: va enviar-hi més de 60 tones de material mèdic que després no teníem, i ara la Xina ens ha tornat aquesta ajuda. Però segurament hi ha hagut més publicitat per la seva part de l’ajuda prestada.
Aquesta crisi està demostrant els problemes de la globalització. Donarà la raó al proteccionisme de Trump?
Cal repensar la globalització, fins ara pensàvem que el mercat subministra sempre i en qualsevol lloc els béns necessaris. Però quan ve una disrupció com aquesta t’adones que un 90% d’antibiòtics es fabriquen a la Xina, que Europa
FONS DE RECUPERACIÓ “La pregunta és si el cost de la crisi, que afecta més alguns, es compartirà entre tots”
AJUDA XINESA A EUROPA “La UE també va ajudar molt la Xina, però Pequín ha publicitat més la seva ajuda”
PROTEGIR LES EMPRESES “Els estats hauran d’entrar al seu capital perquè no caiguin en mans estrangeres”
REPENSAR LA GLOBALITZACIÓ “Nacionalistes de tota mena diuen: ‘Deixin-me sol, que m’ho munto millor’; no és veritat”
LES DECLARACIONS DE BUDÓ “Es comenten soles, només cal recordar els greus problemes a les residències catalanes”
no produeix ni un gram de paracetamol i que no hi ha estocs d’emergència per a crisis sanitàries. Cal protegir-se, rehabilitar el paper de l’Estat i organitzar millor el governament mundial. Això que diuen els nacionalistes de tota mena, “deixin-me sol, perquè sol m’ho munto millor”, no és veritat.
Llavors comparteix la crida de Macron a recuperar autonomia industrial?
Alguns productes caldrà produir-los a Europa, diversificar-los i tenir capacitat pròpia. Caldrà valorar el concepte d’autonomia estratègica per resoldre situacions com a aquesta, que pensàvem que el mercat solucionaria, creient que tota demanda seria satisfeta per una oferta localitzada en un altre extrem del món. Es tracta de construir instruments de seguretat, per reduir dependència i evitar que altres països prenguin el control de les nostres activitats crítiques.
Proposa nacionalitzar empreses?
Nacionalitzar, mutualitzar..., les paraules de vegades es converteixen en tòxiques. Diguem que els estats membres hauran d’aportar capital a les empreses per evitarne la fallida. Ho acaba d’anunciar França per a AirFrance. També cal evitar que les caigudes del seu valor en borsa en facilitin la compra per potències estrangeres. Els estats hauran de protegir-se, i una manera de fer-ho és prendre participacions en el capital. No és doctrina Chaves, és lògica econòmica i política.