De líders a Superlíders

La gestió de la Covid-19 revela quins polítics han vist reforçat el seu perfil i emergeixen o es confirmen com a estadistes

No cal recórrer a la ciència-ficció per trobar superpoders. Alguns polítics en desenvolupen de manera natural quan s’enfronten a una crisi d’envergadura com la Covid-19, i el seu secret està, en bona part, en el fet que no es comporten com a éssers extraordinaris o d’un altre planeta. Aquestes setmanes de gestió de la crisi sanitària han emergit diferents perfils de governants. Entre aquests, alguns han sabut donar un to humà a la seva direcció transmetent confiança i esperança als ciutadans. Fins i tot ensenyant les seves pròpies debilitats. I, lluny de perdre credibilitat, han enfortit el seu lideratge.

“En crisis com l’actual, les figures polítiques que emergeixen són les que miren a llarg termini. El líder pensa en el futur immediat, però l’estadista pensa en les generacions següents, té un projecte clar de cap a on ha d’anar el seu país durant els pròxims vint anys”, subratlla el consultor de comunicació Pau Canaleta, que vaticina que d’aquí cinc anys no quedaran gaires dels polítics que estan gestionant l’emergència sanitària. La crisi els escombrarà. “A Espanya alguns lideratges estan quedant despullats. Aquí som en una campanya electoral permanent i hi ha un excés de tacticisme, de pensar en la jugada mestra i a deixar el rival fora de joc”, afegeix.

Les crisis són una prova de foc i posen els líders davant el mirall, sobretot les que es prolonguen en el temps. Una emergència breu es pot resoldre amb comunicació, amb gesticulació, però ara els ciutadans no volen polítics que sobreactuïn. “Volen algú que els transmeti confiança. I això no es resol amb afirmacions categòriques, com molts es pensen. Al contrari, els que surten més reforçats són els que, en un moment que no es tenen totes les respostes, saben mostrar la incertesa”, subratlla Canaleta.

Enmig de l’alarma global, els presidents han cobrat una gran centralitat. I alguns estan demostrant que és en un escenari de crisi en el qual exerceixen més bé el lideratge. Cadascun de manera coherent amb el seu estil. La cancellera alemanya, Angela Merkel, té un lideratge a l’antiga que li dona molt bons resultats, ja que ofereix certeses. Els seus vídeos amb explicacions sobre la pandèmia s’han fet virals i la confiança dels alemanys en la seva gestió es reflecteix als sondejos. Un altre exemple de superlideratge és el del primer ministre canadenc, Justin Trudeau, molt modern i mediàtic, que sap connectar amb la població: es mostra proper i alhora reforça la idea que el Govern té cura de la gent.

“Un governant ha d’empatitzar amb els ciutadans, hi ha d’haver un lideratge humà, és la idea més important –apunta el professor de

Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra Carles Pont–. Però també ha de transmetre seguretat i confiança; és una eina bàsica, i aquí cal vigilar els missatges i no traslladar una sensació d’improvisació quan es donen les explicacions sobre la crisi”.

El paper del president és nuclear; ell ha de tenir el control del missatge principal. Tot i que això no implica que hagi de comparèixer cada dia, com fa el president dels Estats Units, Donald Trump, amb una gestió erràtica durant aquesta crisi i unes improvisacions que minen la seva autoritat.

“No cal que el president surti cada dia, però quan intervé ha de marcar el relat del que vindrà els pròxims dies. I ha de ser prou hàbil per resumir què ha passat l’última setmana, amb les polèmiques incloses”, subratlla Pont.

Els líders s’han de bellugar en una inestable barra d’equilibri entre gestionar les expectatives –que el ciutadà no se senti defraudat– i alhora oferir esperança. És el que va fer el president francès, Emmanuel Macron, donant una data, l’11 de maig, per començar a aixecar el confinament. O a Itàlia, amb l’obertura de les llibreries i les botigues de roba infantil, com a primeres mesures. I també a Espanya. el Govern central ha començat la desescalada pels nens i des d’avui poden sortir una hora. En la seva darrera compareixença, anit, el president Pedro Sánchez ja va posar una data per alleujar el confinament: el 2 de maig es podrà sortir a passejar. “Cal fer pedagogia –insisteix Canaleta–. Hi ha d’haver un horitzó d’esperança i donar moltes explicacions perquè la gent ho assimili i tingui sentit l’esforç d’estar-se confinats”. Encara que després toqui matisar i gestionar les expectatives que s’havien donat, coincideixen els dos experts.

“El president ha de tenir el control del missatge principal, marcar el relat del que ha passat i del que vindrà”

CARLES PONT

PROFESSOR COMUNICACIÓ UPF “La gent no necessita certeses, sinó que li transmetin confiança i li expliquin què passa; tenir un horitzó d’esperança”

PAU CANALETA

ASSESSOR DE COMUNICACIÓ