Els aliments per a la microbiota intestinal

Com explicàvem ahir, per menjar bé durant el confinament, cada persona té una microbiota intestinal completament única però, alhora, fàcilment i ràpidament modificable segons l’estil de vida que portem. Atès que els aliments tenen un paper essencial en el bon funcionament i la diversitat d’aquesta microbiota intestinal, quina alimentació la beneficia més? Doncs, d’entrada, una alimentació variada i equilibrada, basada principalment en aliments d’origen vegetal (fruita, verdures, cereals integrals, llegums, bolets, fruits secs, llavors...), ajustada en aliments d’origen animal (carn, peix, ous, lactis) i limitada en aliments processats rics en sal, greix i/o sucres (aliments processats i ultraprocessats). En concret, els anomenats prebiòtics i probiòtics són beneficiosos per a la nostra microbiota; de fet, la venda de suplements d’aquest tipus s’ha disparat als Estats Units davant la crisi de la Covid-19. Però els podem obtenir a través de l’alimentació. Els aliments prebiòtics són rics en fibra soluble, que no pot ser païda al llarg del nostre intestí prim i que arriba al nostre intestí gros intacta. Aquesta fibra es converteix en l’aliment d’un grup concret d’espècies bacterianes beneficioses per a la salut, i contribueix al seu creixement i a la seva activitat. Són, per exemple, l’all, la ceba, el porro, els espàrrecs, les carxofes, els tomàquets, la nyàmera, la xicoira, la remolatxa, els plàtans, les prunes o les pomes; el segó, l’ordi, el sègol, els llegums, els fruits secs i també algunes algues. Els aliments probiòtics, segons l’OMS, són els microorganismes vius que, en quantitats adequades, promouen beneficis en la salut de l’individu. Molts probiòtics procedeixen de bacteris utilitzats tradicionalment en la fermentació d’aliments, com els iogurts i altres llets fermentades, quefir, xucrut, adobats, miso, tempeh, kimchi i alguns formatges... Sempre que no hagin estat esterilitzats després de la fermentació.