Sánchez al·ludeix al perill de rebrot per defugir la pressió de les autonomies
El president reitera a Torra i Urkullu que continuarà dirigint la desescalada
El president del Govern central va al·ludir ahir al perill d’un rebrot de l’epidèmia per rebutjar la petició insistent de les comunitats autònomes de recuperar competències i no va descartar allargar l’estat d’alarma més enllà del 9 de maig.
Pedro Sánchez va arrencar ahir la seva intervenció en la conferència de presidents autonòmics –que va reunir per setè diumenge consecutiu– destacant la dada diària de 288 de morts pel coronavirus. “És la primera vegada amb un registre tan baix de morts; són dades lògicament inassumibles, però que conviden a l’esperança”, va confiar. “El nombre de curats supera el d’infectats: estem doblegant la corba”, va celebrar. Alhora, però, va voler alertar tots els convocats: “No obstant això, hi ha nuvolots”.
El president del Govern espanyol es va mostrar preocupat per la situació en alguns països limítrofs de la Unió Europea, com ara Rússia o Turquia. Així doncs, va reclamar als presidents autonòmics la “màxima prudència”. “Hi ha rebrots; no podem anar a una desescalada ràpida i posar en risc el que hem aconseguit”, va advertir. També va esgrimir, en aquest sentit, l’experiència de la desescalada en països com Singapur i el Japó, que han patit greus rebrots del virus, a parer seu, “per voler anar molt més ràpid del que era necessari”. “No li perdem el respecte al virus, hem de ser cautelosos”, va reclamar.
Sánchez va justificar amb aquesta amenaça d’un rebrot de la malaltia, si no s’extrema la prudència, la necessitat que el Govern central continuï pilotant tot el procés de desescalada del confinament, malgrat la pressió enorme d’algunes comunitats per assumir ja plenes competències per abordar aquesta nova fase. Si dissabte, en la compareixença que va protagonitzar des de la Moncloa, va remarcar que el Govern d’Espanya dirigirà la desescalada a fi d’evitar una mena de “cursa autonòmica” per arribar abans a la meta amb els seus propis plans de desconfinament, ahir ho va reiterar als presidents de les comunitats davant les demandes explícites liderades pel català Quim Torra i el basc Iñigo Urkullu. “La responsabilitat de la desescalada la té el Govern [espanyol], i no dimitirem d’aquesta responsabilitat”, va concloure Sánchez.
El president de la Generalitat es va mostrar “molt crític” amb la posició inamovible de Sánchez, malgrat que, sota el seu punt de vista, “la centralització no ha funcionat. I el lehendakari va reclamar al president del Govern espanyol, directament, més criteris i menys tuteles. Urkullu es va referir així al model de “codecisió” que mantenen a Alemanya el Govern federal i els lands, i va insistir que les comunitats autònomes “tinguin capacitat per gestionar aquesta desescalada”.
Tanmateix, Sánchez els va assegurar que el pla de desescalada que el Consell de Ministres té previst aprovar demà dimarts “recull moltes de les vostres propostes”, amb referència tant al que plantegen els presidents autonòmics
MÀXIMA PRUDÈNCIA El cap de l’Executiu esgrimeix els rebrots a Singapur i el Japó, “per voler anar més ràpid”
TRANSICIÓ LENTA Sánchez i Illa apunten a una quarta pròrroga de l’estat d’alarma després del 9 de maig
en les seves compareixences públiques com al que transmeten les comunitats en les reunions tècniques amb el Govern espanyol. Avui està prevista una altra d’aquestes cites entre l’Executiu central i les administracions autonòmiques per establir els “marcadors” d’aquesta futura fase de desconfinament, que es basaran en el reforçament de les unitats de cures intensives, l’atenció primària, la detecció de focus i l’aïllament i les normes col·lectives de protecció.
El gallec Alberto Núñez Feijóo, per la seva banda, va reclamar a Sánchez una “clàusula de salvaguarda territorial” per als casos en què les comunitats s’ajustin exactament, des del punt de vista geogràfic, als marcadors esmentats. Sánchez va contestar al president de la Xunta que el que li traslladen els experts és que “la unitat d’acció més raonable són les províncies”. No obstant això, va assegurar que, en funció de les