ELS NENS PRENEN EL CARRER
Feia l’efecte que l’eufòria paternal hagués minimitzat la gravetat de la situació
Milers de nens de menys de 14 anys van sortir ahir al carrer a Espanya per primer cop en sis setmanes de confinament. Ho van fer amb el permís de l’Executiu, que va demanar a les famílies que complissin les mesures i les distàncies de seguretat. No sempre va ser així. El bon temps va propiciar imatges com aquesta a l’Arc de Triomf de Barcelona.
Assolellat, temperatura ideal, atmosfera neta, un monument a la primavera. El d’ahir va ser el millor dia de l’any per a milers de nens a Barcelona, en dura competència amb el dels Reis d’Orient o el de l’aniversari. Ho hauria estat de tota manera encara que la climatologia s’hi hagués posat en contra. Després de sis setmanes de confinament, la crida del carrer és massa poderosa per estar pendent de la informació meteorològica o, en molts casos, de les normes de protecció prescrites per les autoritats sanitàries. Així doncs, un exèrcit emmascarat de nens proveïts de bicicletes, patins, cotxets i altres estris es van disposar a reivindicar la titularitat d’uns espais públics que havien quedat deserts per efecte de la Covid-19 –més coneguda com el cuc en el cercles infantils–. “És molt petit, però és molt potent”, alerta en Gerard, de 6 anys, parapetat al darrere de la mascareta durant l’expedició amb l’avi i el germà petit.
“És un aclaparament; ja no podíem més”, explica l’Elena mentre deambula amb la Melinda i l’Aurora, les seves filles de 3 i 2 anys, pel passeig Marítim. “El pitjor va ser la primera setmana, quan es van veure tancades de sobte, i la darrera, amb els nervis que arribés el moment de sortir”, explica la mare.
De les converses amb nombrosos testimonis durant un llarg recorregut pels enclavaments d’esbarjo estratègics se’n dedueix que l’aïllament no ha estat tan desastrós. La immensa majoria de la població infantil ha desenvolupat una extraordinària capacitat d’adaptació als rigors del confinament, i alguns casos han sucumbit a una mena de síndrome d’Estocolm. “Estic emocionat; ells no, perquè s’han acostumat a estar-se a casa”, explica l’Alessandro, un italià que fa deu anys que viu a Barcelona i passeja els seus fills en un carret peculiar per la plaça de la Virreina. “El gran (Giovanni, 5 anys) ni tan sols volia sortir de casa”, precisa. L’Emilia, de 6 anys, tampoc no tenia unes ganes especials de sortir, tot i que la seva reclusió té lloc en un pis de 27 metres quadrats al carrer del Mar. “La nena ha estat estupenda”, diu en David, el pare.
Pels carrers estrets que desemboquen a l’esmentada plaça del barri de Gràcia –que ara són per als vianants per l’absència de trànsit– flueix un degoteig constant de petits excarcerats a la recerca d’espai per cremar energia. Una parella motoritzada de la Guàrdia Urbana ha d’intervenir per dispersar l’aglomeració, ja que l’anarquia infantil ha abolit les distàncies de seguretat. I molts adults, que conflueixen després de l’aïllament, s’apleguen en grupets per comentar la jugada. És la imatge que pretenien evitar les autoritats sanitàries.
Feia l’efecte que l’eufòria paternal hagués minimitzat la gravetat de la situació, que la primera sortida s’havia confós amb l’extinció de la pandèmia o s’havia fet servir de pretext per tornar a socialitzar. Algú va considerar la recomanació de la Generalitat d’escalonar l’esbarjo?: D’11 a 13 hores els menors de 6 anys, i de 16 a 18 hores els nens d’entre 6 i 13 anys. Gairebé ningú. L’Ajuntament aniria ben sobrat de diners si els agents s’haguessin dedicat a multar diligentment els pares que passejaven en parella amb la canalla quan només n’hi ha un d’autoritzat, segons els criteris publicats al Butlletí Oficial de l’Estat.
Quim Torra es mostrava escandalitzat. “Sóc a la reunió de presidents però m’arriben co
mentaris alarmants sobre la sortida de nens i nenes al carrer. Estem en màxima alerta i cal extremar les precaucions. Mascaretes i distàncies de seguretat, i evitar grups. La salut de tots està en joc. Seguiu les recomanacions”, tuitejava el president de la Generalitat. Al seu torn, Salvador Illa, ministre de Sanitat, va haver de fer una crida a la prudència i va amenaçar amb una possible regressió de les mesures de desconfinament: “La informació que teníem aquest matí del Ministeri d’Interior és que s’estaven complint amb caràcter general totes les recomanacions sota les quals es poden fer aquests passejos. Anem veient com evolucionen les coses, i si calgués ajustar els criteris, ho faríem”.
A diferència de molts pares –ves a saber quants n’hi va haver que van limitar la sortida al període d’una hora establert–, la Inés sí que té clars els criteris. I es nota que gaudeix de l’esdeveniment. “Entre que som a la primavera, el dia assolellat i tornar a veure gent pel carrer... Que bé, ja tocava”, celebra. Va en bicicleta amb en Francesc (13), l’Anna (11) i en Miquel (9). “Anem protegits i a distància per gaudir una mica”, explica mentre el seu marit els espera a casa. Tenen la intenció de fer torns per a les sortides. A prop, una nena es mira amb delit l’àrea de jocs infantils de la plaça Revolució de Setembre del 1868. Està clausurada. Resignació. Però siguem francs: els Reis d’Orient ens fan més il·lusió als pares que no pas a la canalla. I amb això passa una cosa semblant. “A casa la nena està més bé que nosaltres”, confessa el pare de la Maia, de 9 anys.