La gent és bona
Ara que intuïm la llum al final d’aquest llarg túnel de confinament hem de reconèixer que la immensa majoria de la gent d’aquest país és bona. És bona perquè ha respectat les ordres de l’estat d’alarma malgrat les erràtiques i contradictòries directrius oficials. Aquesta bona gent ha vist com la policia perseguia un home que corria sol per la platja i després sentia el cap de l’emergència Fernando Simón afirmar que “una persona sola pel carrer no contagia ningú”. Són aquests mateixos ciutadans que avui escolten les mesures que aprova el Govern sabent que no les pot aplicar, i que demà senten el Govern central, que sí que mana, rectificar les seves pròpies ordres i crear desconcert. Són aquestes bones persones que van observar com s’imposava la centralització del poder com a resposta a la crisi perquè “el virus no entenia de territoris” i ara veurà que la desescalada es territorialitzarà. Aquesta gent és bona perquè ha patit amb resignació la mort d’éssers estimats sense un comiat digne. És bona per la comprensió amb els errors de gestió d’aquesta crisi, alguns molt grossos que ja hi haurà temps per analitzar. És bona perquè se solidaritza cada vespre amb els seus aplaudiments al personal sanitari i amb la tragèdia que es viu a les residències d’ancians, on serà necessària una investigació amb les seves consegüents responsabilitats. I aquesta gent va rebre ahir el permís oficial de sortir amb els seus fills i ho va fer. De manera que la imatge que va traslladar la jornada era previsible, ambmoltamésgentalscarrersdelesciutatsquealspoblesperuna qüestió purament de densitat de població i no d’irresponsabilitat. Perquè la majoria d’aquests pares saben que no han passat un mes i mig confinats per llançar-ho tot per la borda amb un indesitjat rebrot. Ara que des de dissabte podrem passejar i córrer haurem de confiar més que mai en la bona gent i en l’alt grau de responsabilitat que ha demostrat. I haurà de ser així en la desescalada que ens ve. Segur que hi haurà descuits, però l’autoritat ha de comprendre que és injust responsabilitzar la gent dels errors dels governs. Apiadin-se d’aquesta majoria de ciutadans bons, perquè la seva enorme paciència té un límit i sobrepassar-lo pot tenir un alt cost polític. Recordin, la gent és bona. Potser massa.