El Iemen del Sud es proclama autònom per la via de les armes
Els Emirats donen suport a la secessió contra el Govern prosaudita
El fantasma del Iemen del Sud ha aprofitat aquest Ramadà sota l’ombra del coronavirus per posar-se a caminar de nou. Des de la mitjanit d’ahir, els secessionistes avalats per la Unió dels Emirats Àrabs (UEA) han declarat l’estat d’excepció per desplegar l’autodeterminació de les zones que controlen, incloent-hi Aden.
Els milicians del Consell de Transició del Sud han tornat a prendre els centres neuràlgics de la capital temporal, com ja van fer a l’agost. Va caldre esperar a novembre perquè un acord a Riad restablís la pau entre les faccions islamistes avalades per l’Aràbia Saudita i el moviment sudista patrocinat pels Emirats.
Aquest pacte és des d’ahir paper mullat, encara que fa una setmana ja hi havia indicis d’una guerra imminent, amb emboscades entre partidaris dels Emirats i de l’Aràbia Saudita. Per a més embolic, les màximes autoritats de cinc de les províncies meridionals incloses en la proclamació unilateral d’autonomia han expressat rebuig a aquesta proclamació. Entre ells es troba el governador de l’illa de Socotra, que va sobreviure a principis de mes a un fosc intent d’assassinat.
Aden, la gran ciutat portuària del sud, acull sobre el paper el Govern reconegut per Nacions Unides d’Abd Rabbuh Mansur al-Hadi, però aquest viu en realitat a Riad, sota protecció saudita.
L’Executiu d’Al-Hadi, que va qualificar els esdeveniments de l’agost de “cop”, parla de moment de “les conseqüències perilloses i catastròfiques” de la nova crisi, sense que estigui clar si serà possible reconduir-la o el Iemen s’encamina a una reconfiguració.
De moment es reactiva el front intern dins de la guerra del Iemen, en la qual, paradoxalment, impera una fràgil treva unilateral de la coalició saudita, davant els seus adversaris huthis al nord del Iemen.
Va ser l’oposició a aquests milicians xiïtes que, armats per l’Iran, havien pres la capital iemenita, Sanà, qui va desencadenar la sagnant i inútil intervenció àrab capitanejada per Riad, fa cinc anys.
Però dins de la coalició àrab al·lèrgica a les primaveres, cada vegada és més evident que l’Aràbia Saudita i els Emirats segueixen guions diferents. Per evitar confrontacions, l’any passat Abu Dhabi va retirar les seves tropes del Iemen continental, dies abans que les milícies a les quals dona suport prenguessin Aden.
En el fons, flota la batalla sense caserna del xeic d’Abu Dhabi contra tot el que faci olor de Germans Musulmans i islamisme polític. Mentrestant, Riad dona suport sense complexos als islamistes d’Al-Islah, com el seu millor agafador al puzle de l’antiga Aràbia Feliç. Aquestes són les forces principals que donen suport a l’exiliat Mansur al-Hadi.
Els Emirats, a més, tenen posades grans esperances en el valor estratègic de l’illa de Socotra, on han estat discretament reforçats durant els últims mesos per marines dels Estats Units i bateries antiaèries. També al port de l’antiga colònia britànica d’Aden. Entre els dos punts naveguen la major part dels petroliers amb destinació a Europa.
Jordi Esteva, autor de diversos llibres sobre Socotra, reconeix l’actitud ambivalent dels socotrians sobre els Emirats, que buscarien una cessió per 99 anys d’una base a l’illa. “Són molts els que tenen familiars a l’emirat de Xarjah, on viu el fill gran de l’antic sultà. Molts, de fet, se senten aliens al Iemen i veuen més futur a associar-se d’alguna manera als Emirats, tot i que també es deixen estimar per l’Aràbia Saudita i per d’altres”.
Aprofitant-se de la descomposició del Iemen, que no és aliena als milers de tones de bombes llançades, l’Aràbia Saudita estaria apoderant-se d’una altra illa iemenita, Zuqar, en ple mar Roig.
No hi ha cap dubte que l’Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs tenen plans avançats en cas de nova disgregació del Iemen, unit amb prou feines penes entre el 1990 i el 2015, sense comptar el primer intent secessionista al sud el 1994.
El Iemen del Sud té el doble llegat britànic i prosoviètic que el distingeix de la cultura política tribal, religiosa i tradicional del Iemen del Nord, que durant la Guerra Freda es va mantenir en l’òrbita saudita i, per tant, dels Estats Units. Aden, de fet, era administrat des de Bombai, un escenari que no podria ser més cinematogràfic si no voregés la més calamitosa catàstrofe humanitària.
Els Emirats s’agafen més fort a Aden i Socotra, una vegada que, al desembre, la seva ambició de comptar amb una base naval a Berbera, en l’autodenominada Somalilàndia, va ser rebutjada. Abans havien estat expulsats de Djibouti.
Aden i Socotra, a centenars de quilòmetres de la batalla per Sanà, són els autèntics trofeus en joc