Una lluita sense fons contra el virus
Pedro Sánchez afirma que el seu Govern “no centralitza, coordina”, però qui té el comandament únic imposa. El pla de desconfinament perpetua la despesa extra en sanitat de les autonomies sense nous recursos.
La votació dels pressupostos sempre és un exercici d’enginyeria parlamentària d’alt risc. Als pressupostos del 2017, el compromís de “referèndum o referèndum” de Carles Puigdemont no va impedir que li colessin 1.200 esmenes, i, tres anys després, el vot delegat i telemàtic feia presagiar el pitjor. Però el pitjor no va arribar. Va quedar, això sí, constància gràfica que l’aparent bonhomia del vicepresident Pere Aragonès es pot tornar en una esbroncada a Albert Batet arran d’una esmena del PSC que JxCat pretenia votar. I que Ciutadans va una mica despistat a Catalunya en la seva nova estratègia. A ningú no li va sorprendre una esmena que demanava la supressió de les oficines dels expresidents de la Generalitat, però va causar estupor que ni tan sols els 36 diputats taronja la votessin: 130 vots en contra i 4 abstencions.
Amb la “caixa d’eines” sobre la taula, com Aragonès ha decidit definir els nous comptes, el debat a l’entorn de la seva utilitat i la destinació final dels 3.000 milions de recursos extra torna a estar obert. El Govern ja calcula que la factura del coronavirus superarà els 2.000 milions –1.800 en sanitat– i es desconeix l’afectació sobre la recaptació d’impostos. Abans de la pandèmia, ERC presumia que els recursos de Salut són gairebé un 40% de la despesa dels departaments Generalitat, s’hi sumaven 900 milions i més de la meitat es destinarien a corregir les retallades posades en marxa pel govern d’Artur Mas per aconseguir que els professionals sanitaris recuperessin les condicions laborals prèvies a la crisi del 2008. Era una bona targeta de presentació electoral. Tanmateix, ara el que cal finançar és una emergència, i el desconfinament no reduirà les despeses, sinó que les perpetua.
Pedro Sánchez afirma que el seu Govern “no centralitza, coordina”, però qui té el comandament únic imposa. El document dels experts traslladat als presidents autonòmics els reclama la consolidació del reforç hospitalari i “garantir la possibilitat de desplegar capacitats addicionals” que siguin operatives de manera immediata. Es tracta de disposar del doble de llits d’UCI dels habituals i espais que permetin fins i tot triplicar-los, alternatives d’hospitalització, equips de ventilació, equipament mèdic... Els mateixos requeriments pesen sobre l’atenció primària, que ara es converteix en l’escut de prevenció i diagnòstic. El plantejament pot ser inqüestionable des del punt de vista tècnic. Després hi ha la disputa institucional de la seva aplicació. Iñigo Urkullu demana “més criteris i menys tuteles”, Quim Torra reclama aixecar l’estat d’alarma per recuperar competències i Alberto Núñez Feijóo una “clàusula de salvaguarda territorial”. La valoració de la gestió dels governs autonòmics com a força de xoc sanitària s’imposa a la de l’Executiu central, però en algunes enquestes ja es castiga amb duresa la imatge de descoordinació entre administracions.
I amb els presidents autonòmics de tornada al despatx s’imposa la mateixa pregunta. Com es paga? El Govern espanyol reclama lleialtat en la gestió política de la crisi, i els consellers d’economia, transferències de recursos. El primer destinatari de la demanda és a la Moncloa, però la dependència és europea.
Cap pressupost autonòmic aguanta una pandèmia, però el retret per la desatenció crònica de la sanitat i els serveis socials no es pot atribuir únicament a les comunitats. El pacte de govern PSOE-Unides Podem fixava com a gran avenç un increment dels recursos destinats al sistema sanitari per arribar a “una inversió en serveis públics pròpia d’altres estats de la zona euro durant la legislatura”. La meta és passar d’un 6,3% del PIB a un 7%... el 2023. Actualment Alemanya hi destina un 9,5; França un 9,4; Suècia un 9,2; els Països Baixos un 8,2...
Els secretaris generals dels departaments de la Generalitat fa dies que calculen què els queda del pressupost que es va aprovar divendres, i amb la reassignació de partides no n’hi haurà prou si el que es volen evitar són les retallades. I eliminar les oficines dels expresidents, com plantejava l’esmena que Cs va deixar òrfena, no és la solució. S’han celebrat almenys dues reunions sectorials de consellers d’Hisenda i una de bilateral del vicepresident Aragonès amb la ministra María Jesús Montero. A més a més, Aragonès manté contactes amb la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, i la comunicació amb José Luís Escrivá és fluida, però el Govern central es resisteix a aixecar els límits de dèficit de les autonomies i a injectar recursos extres més enllà del previst.
El missatge oficiós és un “ves fent” amb la despesa, i el consol, que no s’han retallat les transferències malgrat la caiguda de la recaptació. Però no hi ha consol...