Rastrejos policials i estratègia de ciberseguretat

De la mateixa manera que la Unió Europea té el sistema d’alerta ràpida, Espanya, a banda dels rastrejos que fan la Policia i la Guàrdia Civil, dins les seves competències, en la persecució del delicte, el 2013 va crear el Consell Nacional de Ciberseguretat, i posteriorment el Comandament Conjunt de Ciberdefensa, els objectius del qual fixa l’Estratègia Nacional de Ciberseguretat, aprovada pel Govern espanyol el 2019 i que està alineada amb l’Estratègia de Seguretat Nacional del 2017, que analitza ciberamenaces i subratlla que s’ha de tenir en compte la concepció del ciberespai com “un vector de comunicació estratègica que pot ser utilitzat per influir en l’opinió pública i en la manera de pensar de les persones per mitjà de la manipulació de la informació, les campanyes de desinformació o les accions de caràcter híbrid”, alhora que alerta sobre “la seva potencial aplicació en situacions molt diverses, en què s’inclouen els projectes electorals”. Aquesta estratègia de ciberseguretat remarca que les campanyes de desinformació fan ús d’elements com ara les notícies falses per influir en l’opinió pública, amb un efecte que s’amplifica per mitjà d’internet i les xarxes socials, en contra d’estats, iniciatives polítiques o personatges públics, o fins i tot processos electorals democràtics. En l’àmbit de la Defensa, qui en va ser ministra, María Dolores de Cospedal, es va prendre seriosament el perill de les campanyes de desinformació i desprestigi a les xarxes amb motiu del procés secessionista a Catalunya. El novembre del 2017 ja va anunciar que volia crear al Congrés un grup de treball per abordar “la guerra de la informació” i les fake mews o notícies falses, que, a parer seu, “constitueixen un dels reptes més importants per als sistemes de defensa de la democràcia”, una nova amenaça, va dir, “dirigida a manipular consciències”. El grup es va posar en marxa al Congrés l’abril del 2018, però després va venir la moció de censura, i la seva successora, Margarita Robles, va comunicar al Congrés el setembre d’aquell any que no estava interessada a mantenir aquest grup, de manera que l’anàlisi de les notícies va passar a integrarse en la ponència que analitzava la ciberseguretat a Espanya.