Té remei un ximple?

Des de petitons, la societat educa en la virtut. No escopir el nen que et cau malament, callar quan els grans parlen de Sálvame, evitar les rialles quan acaba d’impactar un cop de pilota a la cara d’un senyor panxut a la platja de Lloret de Mar.

Aquests dies triomfa el ciutadà virtuós, cívic i saludable encara que el preu sigui aguantar gent molt pesada que passeja a les ràdios la seva vocació de quinta essència:

–La sogra viu a 1.006 metres de casa..., pot el meu nen reclamar-li la paga de 20 euros des del carrer?

Perquè sobresurti la virtut, el món necessita persones menyspreables els abusos de les quals no haurien de ser minimitzats.

Potser no té mèrit haver estat multat nou vegades durant el confinament? No mereix una menció el tipus que passejava per Logronyo els seus dos peixos en una peixera? I aquest jove sevillà que va al·legar al rebre l’alto de la Guàrdia Civil que la nòvia l’obligava a visitar-la?

Tant de bo tinguéssim més ximples a Espanya, perquè el seu exemple contribuiria a elevar l’autoestima

Un jutge engarjola un expert en excuses a la novena infracció del confinament

i el relat de les seves gestes alegraria el confinament dels qui dubtem si lliurar-nos a la beguda o al vici en general!

A les Filipines diuen que les bones dones van al cel i les dolentes a tot arreu. Amb aquest esperit, convé posar en relleu el cas d’un home d’Aljarafe (Granada) a qui el jutge ha imposat tres mesos de presó i efectiva, perquè va passar de la caserna al penal d’Albolote.

Jo imagino, amb perdó, que al senyor jutge se li havien inflat les pilotes i, fins i tot a risc de prevaricar, va ordenar l’ingrés a presó en vista de l’historial. Un dia el van arrestar a les cinc del matí malgrat que “anava a comprar tabac”. Un altre va ser detingut a la parada de l’autobús –sense servei– quan provava de “visitar el seu cosí”. Una nit, a les 22.36 h, l’home pretenia “comprar un entrepà”, i així fins a nou infraccions.

Si hi hagués més ximples com aquest, no seria necessari apel·lar al civisme o detallar la franja en la qual un nen que té pares pot fer un volt. N’hi hauria prou amb esbombar les seves conductes, que la premsa despatxa amb breus i no amb l’aprofundiment que requereixen.

Els personatges virtuosos són fantàstics, però a un el que de veritat el delecta és la vida dels estafadors, els ximples, els cràpules, els sicaris, els gamberros, els malparits i els que amb les seves maldats alleugen el tedi del confinament.