Les dues cares de la Xina
Tot va començar a Wuhan, una ciutat xinesa de la qual fins aleshores gairebé ningú havia sentit parlar malgrat els seus prop d’11 milions d’habitants. El 31 de desembre de l’any passat la Xina va notificar a l’OMS sobre una misteriosa pneumònia en aquella ciutat i va parlar d’unes 40 persones infectades. Al gener, científics xinesos van identificar un nou virus i el dia 11 d’aquell mes Pequín va anunciar la primera mort per coronavirus. El 23 de gener Wuhan era posada en quarantena. La resta és coneguda. L’epidèmia es va expandir per altres països fins a convertir-se en pandèmia, va ser batejada com a Covid-19 i ara, quatre mesos després, la Xina presumeix d’haver controlat la malaltia, ofereix col·laboració mèdica i sanitària a altres països, es vanta de transparència i nega haver ocultat dades. Però hi ha molts interrogants per resoldre sobre l’actuació del règim comunista en aquesta dramàtica pandèmia.
Realment ha dit la Xina tota la veritat? Ha ocultat informació a l’OMS o ha rebut tracte de favor d’aquesta organització (el vice-primer ministre japonès la va denominar “Organització Xinesa de la Salut”)? Per què ha revisat diverses vegades, sempre a l’alça, la comptabilitat de les víctimes? Com hi pot haver dades tan diferents entre la Xina –1.386 milions d’habitants i 4.600 morts– i Espanya –47 milions d’habitants i 23.000 morts? Són certes les acusacions dels Estats Units que el virus podria haver estat creat en un laboratori de Wuhan i haver-se escapat del seu control?
Moltes preguntes que fan que, amb el pas dels dies, la Xina hagi anat perdent l’aurèola de país que, malgrat la seva opacitat i incompliment dels drets humans, havia sabut donar resposta ràpida i efectiva al coronavirus, demostrant la seva gran capacitat científica i tecnològica. I en paral·lel, s’ha anat obrint pas la sospita que Pequín no ho ha explicat tot ja que ha aplicat contundents restriccions a la llibertat d’informació i de premsa i ha reprimit els qui diferien –entre ells, metges– de la versió oficial.
Les suspicàcies entre la comunitat internacional, doncs, estan més que justificades.
El règim comunista no ha tingut problemes per vendre el seu relat a una opinió pública acostumada –i obligada– a acceptar i seguir les directrius del Govern. Pequín tenia raons molt poderoses per vendre al món una versió light dels efectes de la pandèmia al seu territori. La Xina vol guanyar la batalla de la imatge, continuar sent la fàbrica del món, consolidar la seva presència i influència en continents com l’Àfrica i Sud-amèrica i guanyar el pols que manté amb els EUA en forma de guerra comercial. Per això el seu punt feble és, precisament, l’economia. La contracció del PIB en el primer trimestre, cosa que no s’havia vist des del 1976, i un possible descens del desenvolupament socioeconòmic podrien tenir una seriosa incidència sobre el ciutadà corrent i provocar malestar al carrer.
Els durs atacs de Donald Trump a la Xina, secundats en més o menys mesura per països com Austràlia, el Regne Unit i França, obliguen Pequín a efectuar un gran esforç diplomàtic per recuperar la seva credibilitat davant la comunitat de nacions, qüestionada també pel paper que l’OMS ha exercit en la seva relació amb la Xina, en especial a l’inici de la malaltia.
L’habitual hermetisme xinès, els seus nombrosos canvis en la manera de comptar els morts o la tardança a comunicar els primers donen arguments per a la suspicàcia. La imatge que està oferint el règim de Xi Jinping té una doble cara. Una d’interna, en la qual el relat oficial de lluita i superació per eliminar el virus s’ha imposat en la societat xinesa en un marc d’exaltació nacionalista, i una altra d’externa que li està resultant molt més difícil de gestionar, en la qual les xifres oficials són posades en dubte i les informacions oficials desperten seriosos recels, la qual cosa pot erosionar la imatge i la influència del gegant asiàtic. El paper de la Xina al món post-Covid-19 és una de les variables més incertes que tenim al davant.
El paper del gegant asiàtic al món post-Covid-19 és una de les variables més incertes del futur pròxim