Barcelona després de la pandèmia
Urbanistes i enginyers entreveuen un punt d’inflexió per canviar el model de ciutat
Pot sorgir una nova Barcelona un cop s’hagi superat la pandèmia? Una ciutat diferent de la que fins fa poques setmanes coneixíem, quan el pols encara era actiu i ningú no preveia aquesta situació anòmala d’estar-nos tancats a casa? Molts pensen que sí, que és el moment de transformar el model actual, basat en un sistema que dona símptomes d’esgotament i que presenta esquerdes greus. Urbanistes i enginyers consideren que la reinicialització provocada pel confinament i la futura desescalada de la quarantena –presentada ahir per l’Ajuntament– impulsarà una transformació urbana, mediambiental, social i econòmica que amb prou feines havia començat a treure el cap abans de l’arribada del coronavirus.
Consideren que la pandèmia accelerarà el procés d’implantació d’una nova manera d’habitar i viure la ciutat. Una evolució necessària després d’una crisi, com ja ha passat en altres moments de la història de Barcelona, que requerirà el consens de polítics, tècnics i ciutadans perquè sigui permanent i ambiciosa, segons adverteixen els professionals consultats per La Vanguardia.
Miquel Martí és professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (Etsab) de la UPC i també participa en una xarxa internacional de ciutats amb seu a Polònia que aquests dies porta a terme un estudi internacional sobre les transformacions que tindran les ciutats després de la pandèmia. Afirma que el model actual estava en crisi des del punt de vista mediambiental, de justícia social, equitat... Considera que és el moment de canviar-lo. “És una oportunitat, i pot ser que al final no es faci res, però seria una llàstima desaprofitar-la”, apunta. Aposta per implantar de manera definitiva el teletreball, que una gran majoria practica aquests dies, a fi d’alleugerir la pressió del transport públic i reduir el trànsit privat. “Abans semblava impossible treballar des de casa. Hem demostrat que es pot, i s’adoptarà de manera habitual en les empreses, un fet que contribuirà a reduir la mobilitat diària i obligada de milers de treballadors”.
En aquest mateix punt també incideix el catedràtic de Harvard i arquitecte del despatx BAU Joan
Busquets, que apunta que aquesta nova manera de treballar, menys presencial i potser per torns a les oficines, restaria pressió a les hores punta del transport públic. Això permetria millorar l’eficiència i reduiria la congestió dels accessos a Barcelona, alhora que modificaria l’organització d’oficines i dies de feina. “Estem treballant igual que es feia al segle passat, i la situació actual i la tecnologia demostren que hi ha una altra manera de fer-ho. Fins i tot també a les universitats”.
També són determinants per millorar la mobilitat l’impuls de modes de transport més sostenibles. Per Javier Ortigosa, enginyer del servei de redacció del pla director urbanístic (PDU) –normativa que ha de substituir l’actual Pla General Metropolità (PGM)–, les mesures que implementarà l’Ajuntament per desconfinar la població amb nous carrils ciclistes són positives, però seria un error que totes siguin provisionals. Sota el seu punt de vista, cal lluitar contra la inèrcia que tot torni a ser igual que abans i vetllar per la pervivència d’algunes d’aquestes iniciatives. “És el moment d’aplicar els objectius de l’agenda 2030. El camí ja està dibuixat”, afirma Ortigosa.
Per la seva banda, Joan Busquets manté que cal ser ambiciosos i que, a més a més, s’ha de fer una aposta decidida per l’ús del vehicle elèctric i impulsar-lo de manera definitiva. “Els cotxes no desapareixeran d’un dia per l’altre –reconeix–, però sí que poden ser menys contaminants i deixar espai públic per a altres necessitats”.
Miquel Martí, per exemple, diu que estem davant la possibilitat de crear una Barcelona de menys velocitat i d’escala més humana. Proposa destinar els punts alliberats de circulació a implantar noves superilles i aportar sis milions de metres quadrats per a altres usos. D’aquesta manera, entén, es pot renaturalitzar la ciutat, instal·lar àrees infantils, horts urbans, terrasses... Al seu torn, Busquets considera que l’espai guanyat es podria dedicar a agricultura, parcs o nous habitatges. En definitiva, intentar que el vehicle privat ocupi menys superfície. Un objectiu que durant els primers moments de la desescalada de la quarantena aplicaran Barcelona i la majoria de municipis de l’àrea metropolitana, però que haurà d’anar acompanyat de millores en el transport públic i oferir garanties de seguretat per als usuaris que no tenen més remei que utilitzar-lo.
Per l’arquitecta María Sisternas la pandèmia i el confinament ens permetrà ser realistes amb la ciutat que tenim i millorar la gestió del patrimoni existent. “El cos normatiu urbanístic de Barcelona està pensat per a un escenari de creixement urbà i demogràfic, no per conservar el que hi ha, que és en el que ens haurem de centrar els pròxims anys”. Sisternas diu que aquests dies és dur veure la cobertura de la ronda de Dalt que es va fer durant el mandat anterior al costat de l’hospital Vall d’Hebron. “En què és més necessari invertir, a cobrir 200 metres o en l’ampliació del centre sanitari?”, es pregunta.
Josep Parcerisas, cap del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona i professor de la UPC, coincideix en la preocupació per les inversions públiques. Creu que la pandèmia és “més una experiència que una crisi”. Per això, adverteix sobre les “ocurrències” d’alguns per transformar un model que encara funciona i denuncia que la Covid-19 ha posat de manifest les vergonyes
EL TRANSPORT El teletreball, imposat ara per obligació, ha vingut per quedar-se, i reduirà la mobilitat
EL FUTUR Els professionals veuen una ciutat més metropolitana, verda i d’escala humana