Participació a cop de pedal
L’elaboració de pressupostos participatius a Barcelona avança al ralentí i amb sobreabundància de propostes de més carrils bici
La paralització de l’activitat normal de l’Ajuntament de Barcelona, reconvertit des que es va decretar l’estat d’alarma en una administració bàsicament assistencial, ha congelat molts projectes que, després de l’aprovació dels pressupostos del 2020 a finals de gener –avui, a la pràctica, paper mullat–, començaven a tenir calendari d’execució. Un dels comptats processos que continuen vius és el dels pressupostos participatius. A través d’aquest mecanisme els 73 barris de la ciutat decidiran de quina manera s’han d’invertir 75 milions d’euros repartits pels deu districtes segons criteris redistributius (entre els 5 milions de les Corts i els 9 de Sants-Montjuïc, Nou Barris i Sant Martí). La declaració de l’estat d’alarma ha prorrogat fins al 22 de maig el termini de presentació de les propostes, que dijous arribaven a la xifra de les 1.763.
Un repàs de les iniciatives dels ciutadans de més de 14 anys registrats a la plataforma Decidim.barcelona revela la forta implicació que determinats barris, com el Camp de l’Arpa, i col·lectius com el dels ciclistes tenen a l’hora d’aprofitar els mecanismes disponibles per erigir-se com a grups de pressió capaços de fer-se sentir i d’aconseguir que prosperin les seves reivindicacions. Sis de les vint propostes formulades fins ara amb més seguidors tenen relació amb el barri esmentat, i unes set més demanen que es creïn més carrils bici en diferents zones de la ciutat.
Tot i això, la iniciativa que ha mobilitzat més persones té l’autoria de l’escola Eduard Marquina, al barri del Besòs i el Maresme. Reclama que s’adeqüi el pati de l’escola com a espai educatiu, i ha aconseguit 333 adhesions. Aquest podi provisional el completen dues propostes que porten la mateixa firma, la del CB Grup Barna, club de bàsquet formatiu del Clot que revindica l’ampliació del poliesportiu municipal La Nau i la recules peració de la pista dels jardins Joana Tomàs.
Entre els projectes que han despertat més interès hi ha sobreabundància de carrils bici: al passeig Maragall, al túnel de la Rovira, a l’avinguda Vallcarca, al passeig de la Zona Franca, al carrer Balmes, a la plaça Catalunya, a la Gran Via, a la Travessera de Dalt, al carrer Aragó, a la plaça Espanya... En alguns casos van lligats a la remodelació de carrers, un altre dels grans paquets reivindicatius d’aquests pressupostos participatius.
El bon ritme de participació de primeres setmanes del procés, que va arrencar el 3 de febrer, en què la plataforma tenia el suport de trobades presencials als barris, ha minvat fins que s’ha convertit en un lleu degoteig de propostes, no pas més d’un parell al dia de mitjana, just ara que la major part de la població està confinada i molts barcelonins s’han hagut d’adaptar al teletreball.
La majoria de les més de 1.700 propostes plantejades s’ajusten a patrons de la màxima ortodòxia. Tot i això, n’hi ha unes quantes que són trencadores. És el cas de la que suggereix traslladar el Camp Nou fora del nucli urbà (opció que l’Ajuntament va estudiar fa uns anys i que avui, amb la transformació de l’Espai Barça a la corda fluixa, qui sap si...), o bé la d’implantar un tramvia que surti d’Urquinaona, baixi per Via Laietana, enllaci amb l’avinguda Marquès de l’Argentera i continuï pel passeig Circumval·lació fins a connectar amb l’estació del Trambesòs al carrer Wellington. I fins i tot la proposta de recuperar la vella idea del tramvia pel litoral i el carrer Urgell que permetria anar de Francesc Macià fins al Fòrum sense transbordaments.
Traslladar el Camp Nou fora del nucli urbà o un tramvia per Via Laietana, entre les iniciatives trencadores