Els fruits secs, grans aliats per a la nostra salut

Aquests últims dies hem recalcat la importància del consum de productes de temporada, frescos i locals, una pràctica que afortunadament semblaria repuntar entre una població cada vegada més sensibilitzada amb la sostenibilitat ambiental i social. Però no oblidem que hi ha productes que són atemporals, com els fruits secs, i que han de ser també presents en el nostre dia a dia.

Segons la SENC (Societat Espanyola de Nutrició Comunitària), la principal característica dels fruits secs és l’alt contingut energètic i la important aportació d’àcids grassos insaturats i fibra. Són una bona font de proteïnes i lípids d’origen vegetal.

El contingut en greixos de les ametlles, avellanes, anacards, pinyons, pistatxos i nous és majoritàriament de tipus insaturat, és a dir, ajuda a controlar els nivells de triglicèrids i colesterol en sang. Per exemple, les nous són riques en àcid linolènic, que té un efecte molt beneficiós per al cor i altres funcions de l’organisme. A més, els fruits secs són una font extraordinària de vitamina E, amb efectes antioxidants.

Els experts recomanen consumir-los de 3 a 7 vegades a la setmana en format cru o torrat (sense sal, sucres ni fregits). Una ració serien uns 25 g nets sense closca, més o menys un grapat amb la mà entreoberta.

Els fruits secs conreats al nostre país són principalment les ametlles, nous, avellanes i pinyons, i són també els que majoritàriament han format part de la nostra cultura gastronòmica. Protagonistes d’elaboracions tan dispars com l’ajoblanco andalús, el pastís de Santiago gallec o la picada, acompanyant els espinacs saltejats o rematant el menjar en les popularment denominades

postres de músic de la gastronomia catalana. També són ingredients de múltiples guisats de carn i rebosteria variada.

Incorporar-los a la dieta no és gens complicat ni necessitem remetre’ns a la cuina tradicional, ja que resulten exquisits per exemple en una amanida, barrejats amb iogurt, afegits a sobre d’una crema de verdures, animant un saltat d’hortalisses, alegrant un guisat de peix, triturats formant una crema per untar o sols a mitja tarda, quan entra la gana, en lloc de picar qualsevol ximpleria insubstancial.