L’impacte del virus varia segons el nivell de renda
Les poques dades disponibles indiquen que fins ara l’epidèmia ha penetrat menys en les capes més riques
El virus no distingeix entre ideologies ni classes ni territoris: ens afecta a tots”, explicava Pedro Sánchez en una roda de premsa el dia 18 de març, durant la primera setmana de confinament. Un lema que ha repetit més d’un cop i que amaga una paradoxa: la malaltia no entén de classes socials, però és més fàcil d’aturar quan hi ha les condicions materials per fer-ho.
I sí, al virus li és igual que algú visqui a Carabanchel o al barri de Salamanca, a Sant Adrià de Besòs o a Sant Cugat del Vallès; però no és el mateix que quatre persones estiguin confinades en una casa de 120 metres quadrats amb jardí que ho estiguin en un pis de 60 metres quadrats. Ni tampoc és el mateix poder reservar un lavabo exclusivament per a un malalt que haver-lo de compartir perquè només n’hi ha un. Ni poder optar al teletreball o no tenir més remei que sortir a treballar tot i no disposar del material de prevenció. Encara no hi ha dades sòlides per determinar quina és la relació entre renda i incidència del coronavirus, però la veu de l’experiència apunta que les rendes més pobres seran les que pateixin més les conseqüències de la Covid-19.
L’investigador Joan Benach, director del
Grup d’Investigació en Desigualtats en Salut i codirector del Public Policy
Center de la Universitat
Pompeu Fabra i la Johns Hopkins University, explica en una entrevista telefònica per a La Vanguardia que hi ha “una multitud d’estudis previs sobre desigualtat en salut que indiquen que les diferències sempre solen dependre de factors socioeconòmics com la precarietat, la
A les seccions censals del quintil de renda més alta, la taxa d’incidència de la Covid-19 voreja els 500 casos per cada 100.000 habitants
falta de treball, rendes baixes, habitatge de menys qualitat o barris amb serveis més deficients”. “Tot plegat ens porta a pensar que les persones amb menys renda són les que tenen més risc”, conclou el catedràtic. Les dades publicades fins ara per les diferents administracions estan desagregades, a tot estirar, per municipi, i aquest nivell de divisió és massa ampli per establir vincles entre renda i incidència. L’única institució a Espanya que ha publicat informació en què es vinculen aquestes dues variables ha estat l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).
Aquest organisme públic ha accedit a les dades per secció censal i ha elaborat una eina de seguiment en què s’observa la relació entre renda i incidència. Així, la gerent de l’ASPB i metge especialista en medecina preventiva i salut pública Carme Borrell explica que treballen amb la hipòtesi que tant l’edat com la renda són factors decisius que determinen la incidència del virus. Però ara com ara l’únic que es pot “afirmar amb claredat” és que al quintil de renda més alt és on ha incidit menys el virus. En altres paraules, la població amb rendes més altes és, amb diferència, la franja de població menys afectada. A les seccions censals del quintil de renda més adinerada la taxa d’incidència del virus s’acosta als 500 casos per cada 100.000 habitants; a la resta de quintils la taxa és d’entre 600 i 750 positius, amb variacions segons renda i sexe.
Les dades publicades per l’ASPB, tot i això, no determinen que hi hagi més afectació en les rendes més baixes. Borrell ho considera una conseqüència de la limitació de les dades més que no pas una realitat plausible. “Encara és aviat per fer estudis que s’endinsin en la desigualtat, ja que no sabem quanta gent està realment infectada”. Tant Borrell com Benach coincideixen que les dades publicades fins ara no ofereixen una radiografia completa de la incidència de la malaltia. Probablement per les mateixes raons tampoc no existeixen en l’àmbit internacional investigacions fiables que s’endinsin en aquesta qüestió.