Els perniciosos ecos de les xarxes
El filòsof i politòleg Robert E. Talisse es pregunta per què la gent menysprea els que són políticament diferents. I troba la resposta en el que considera “un fenomen cognitiu generalitzat anomenat polarització grupal”, un efecte pel qual “quan parles només amb aquells amb qui estàs d’acord, o escoltes només notícies que reafirmen les teves opinions, et tornes més radical en les teves creences”. Segons ell els entorns en línia funcionen com “immenses màquines de polarització”, ja que permeten i ajuden les persones a triar les seves fonts d’informació i a filtrar missatges desafiadors o desconeguts”. La solució davant aquesta mecànica tan perversa sembla tan senzilla com sortir d’aquestes “cambres d’eco” o filtres bombolla que han creat els gestors de les xarxes amb els seus algoritmes als cercadors de pàgines web. N’hi hauria prou amb un esforç crític, amb uns quants clics, per exposar-se a opinions més diverses. El problema és que, “un cop les persones es radicalitzen, es tornen menys capaces d’entendre punts de vista oposats, més propensos a rebutjar les objeccions a les seves opinions, i més proclius a considerar els dissidents com a incompetents i depravats”.
L’escriptor i tecnòleg James Bridle també subratlla el poder de les “cambres d’eco” a internet. Al seu llibre La nueva edad oscura (Debate), Bridle parla d’“un populisme automatitzat que dona a la gent el que vol en cada moment,” sobretot si és negatiu: “Si entrem a les xarxes i comencem a buscar informació sobre vacunes, de seguida arribarem a opinions contràries a la vacunació”. I, un cop exposats a aquestes fonts d’informació, en el nostre flux de continguts es promouen altres teories de la conspiració: les de les rajos químics dels avions, les dels terraplanistes o les del moviment per la veritat de l’11 S”. Aviat aquestes opinions comencen a semblar majoritàries i operen com “una cambra de ressonància infinita d’opinions concordants, amb independència de quin sigui el tema en qüestió”, diu. Tornada de l’extrem, gregarisme multiplicat en xarxa, crispació a les bases i a la cúpula... Aquests són els ingredients que assaonaven el debat públic els últims mesos del 2019 i les primeres setmanes del 2020. I en aquest context va arribar la pandèmia. Així doncs, si el virus per si mateix no donés prou motius per preocupar-se, de seguida es van desencadenar les falòrnies, la histèria sectària, les teories de la conspiració i les opinions extremes i irracionals entorn de la malaltia i els seus efectes, com també a la lluita per frenar-ne l’expansió. Un cop vist i llegit el que ens deien tants intel·lectuals, tot això es veia venir i no ho vam saber evitar. Potser estàvem precisament massa nerviosos.