La millor companyia
Ara que hem deixat enrere el que esperem que hagi estat el dia del llibre més estrany i atípic de la nostra vida potser és el moment de parlar dels llibres, aquests amics callats que sempre ens acompanyen i que ens parlen quan decidim obrir-los i començar-los a llegir, amb aquella veu que és la nostra però també la seva. Durant aquestes setmanes que acumulem de confinament molts hauran descobert i molts d’altres hauran aprofundit en el plaer i els avantatges de la lectura.
També han estat molts els escriptors, tots ells també lectors, que han glossat les virtuts i meravelles del llibre, sobretot dels bons llibres, aquests que se’t queden dins i canvien o il·luminen una part de la teva vida.
Doncs bé, aquests dies de reclusió forçosa autors, lectors, estudiants, llibreters i altres haurien de saber, molt en especial si són creients, que existeix una de les moltes advocacions marianes consagrada a la nostra devoció particular, Nostra Senyora dels bons llibres o, si es prefereix, la Mare de Déu dels Bons Llibres.
A Sevilla hi ha un carrer anomenat així, Virgen de los Buenos Libros, que a mi em va descobrir el secretari de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, Antonio María Ávila, ja fa uns quants anys... En aquest carrer sevillà hi ha un grup de rajoles –després vaig saber que obra d’Antonio Martínez Adorna– que reprodueixen la Mare de Déu amb el seu fill i un llibre a la falda.
La curiosa advocació mariana no és tan sols sevillana, per més que la seva presència a la llista de carrers de la capital andalusa i la ceràmica que l’adorna n’hagin ampliat la fama. De fet, un romanç anònim castellà del segle XVII ja ens posa en la pista d’aquesta Verge protectora dels llibres: “Todo el amparo, Señora, /de mi libro en ti le libro, /pues eres libro en quien Dios / encuadernó sus prodigios. / Si al que es vida le ceñiste / en tu virgen pergamino, / ya libro eres de la vida; / vida has de ser de los libros”. No em negareu que la idea de Nostra Senyora com a editora del nen Jesús, que va ser concebut com a idea divina a la pàgina en blanc del seu ventre, no deixa de ser una troballa literària i fins i tot doctrinal...
Continuem, perquè els llibres, com les cireres, sempre porten uns als altres i venen enllaçats per citacions, referències, analogia, contrast o, simplement, i com les esmentades cireres, es lliguen per la cua. Així, més o menys dos anys després de morir l’escriptor i editor Carlos Pujol –el pare, que va desaparèixer el 2012, ara que ha mort molt recentment i massa prematurament el seu fill, Carlos Pujol Lagarriga, també editor– em vaig topar amb un llibre seu de poemes, Magníficat, que va editar Cálamo a Palència el 2014. En aquesta breu col·lecció pòstuma de poemes dedicats a la Mare de Déu n’hi ha un d’ofert a la Mare de Déu dels Bons Llibres, una talla del XVIII que es conserva a la Reial Col·legiata de San Isidoro, a Lleó, en què Pujol escriu: “Escribir y leer, quieres decirnos, / pueden ser oraciones.”
La imatge de Lleó no té el llibre a les mans, ja que estan unides com en una oració, però és bona prova que Nostra
Senyora dels Bons Llibres no és únicament sevillana.
Més encara, també hi ha una altra talla d’aquesta Mare de Déu a l’església del Salvador, a València. I va ser a València on, a finals del segle XIX, es va impulsar l’Associació Pontifícia i Diocesana de Nostra Senyora dels Bons Llibres i premsa catòlica, que repartia llibres i altres lectures en hospicis, presons i hospitals i que va fer anar l’aigua dels bons llibres al molí de la propaganda catòlica.
Crec que va ser una mica més tard, tot i que no m’atreveixo a assegurar-ho, quan els caputxins, que ja eren devots de l’anomenada Mare de Déu de la Saviesa, van optar per fomentar la devoció per aquesta advocació mariana que ha acabat sent patrona d’alguna escola de biblioteconomia. Els caputxins, religiosos descalços sorgits d’una reforma de l’orde franciscà, sempre van estar a prop de la vida contemplativa i la lectura, o sigui que la Mare de Déudels Bons Llibres no els podia resultar estranya.
A l’església dels caputxins de Múrcia hi ha una talla recent, de Juan González Moreno, en què el nen reposa directament sobre un llibre obert que sosté una Mare de Déu que està dreta i com si oferí el seu fill i el llibre a l’espectador. No sé si els caputxins de Sarrià, tan vinculats al noucentisme, els estudis bíblics i la literatura –per no parlar de la caputxinada del 1966– deuen tenir alguna imatge d’aquesta Mare de Déu a la seva església del que va ser el Desert de Sarrià.
En fi, fins aquí la curiositat d’aquesta advocació mariana. Un altre dia podem parlar de la Moreneta i la seva relació amb els llibres. Però, igual que ens recorde Santa Bàrbara quan trona, aquests dies que fins i tot els més descreguts deuen haver resat una mica no serà sobrer que editors, autors, llibreters, bibliotecaris, agents, traductors, il·lustradors, impressors i altra fauna del llibre demanem empara a aquesta Mare de Déu i invoquem la seva protecció, que ens farà falta i la necessitarem d’allò més. Amén.
Editors, autors, llibreters, bibliotecaris... demanem empara a la Mare de Déu dels Bons Llibres i invoquem la seva protecció, que ens farà falta
Els bons llibres són aquests que se’t queden dins i canvien o il·luminen una part de la teva vida