“Dels wes­terns em mo­les­ten els trets”

La Vanguardia (Català) - - CULTURA - XA­VI AYÉN

Un ge­gant pèl-roig ca­val­ca per la pla­na. Es diu Håkan, ve de Su­è­cia i re­cor­re un pa­ís aca­bat de néi­xer, de Ca­li­fòr­nia fins a Nova York, a la re­cer­ca del seu ger­mà ex­tra­vi­at en el vi­at­ge d’ana­da. Es con­ver­ti­rà en pros­crit, car­re­ga­rà so­bre l’es­que­na crims que no va co­me­tre (d’al­tres sí), apren­drà ru­di­ments de la me­di­ci­na, en­so­pe­ga­rà amb in­dis, cer­ca­dors d’or, xar­la­tans, xè­rifs cob­di­ci­o­sos... A l’ho­rit­zó (Periscopi/Impediment­a) és l’en­llu­er­na­dor de­but de l’ar­gen­tí Hernán Dí­az (Bu­e­nos Ai­res, 1973), que rein­ven­ta el gè­ne­re del wes­tern, amb un pro­ta­go­nis­ta que és una me­na de se­mi­deu, o un Ulis­ses suec, aca­bat d’ater­rar en un pai­sat­ge del se­gle XIX per a ell tan es­trany com un pla­ne­ta po­blat d’ex­tra­ter­res­tres verds.

Dí­az es va cri­ar a Es­to­colm (la se­va fa­mí­lia va fu­gir de la dic­ta­du­ra) i ac­tu­al­ment és pro­fes­sor a la Uni­ver­si­tat de Co­lúm­bia, a Nova York. De pas per Bar­ce­lo­na abans de la cri­si del co­ro­na­vi­rus, ex­pli­ca que les se­ves fonts són li­te­rà­ri­es per­què “la li­te­ra­tu­ra es fa sem­pre d’una al­tra li­te­ra­tu­ra”. “Ai­xò ve d’una sè­rie de lli­bres que pas­sen al de­sert (Bu­zat­ti, Kafka, Cer­van­tes, Law­ren­ce...), i tam­bé de la li­te­ra­tu­ra gaut­xes­ca, la pi­ca­res­ca... M’in­teres­sa­va ex­plo­rar l’en­cre­ua­ment de per­so­nat­ges que vi­uen al de­sert amb al­gú to­tal­ment aï­llat, que ni tan sols par­la l’idi­o­ma”.

La Nova York que per­se­gueix en Håkan és la se­va Íta­ca. Men­tre avan­ça, creix el re­lat col·lec­tiu so­bre ell. “La lle­gen­da de l’he­roi i la de la na­ció, to­tes du­es con­for­mant-se. Però el per­so­nat­ge no té cons­ci­èn­cia de res, no sap dis­tin­gir”.

A Dí­az li in­teres­sa­va que “la no­vel·la fos una crí­ti­ca al gè­ne­re del wes­tern, amb es­ce­nes ar­que­tí­pi­ques, certs re­tau­les, com la mi­na d’or, el sa­lo­on, el xè­rif cor­rup­te, els in­dis...”. “M’agra­da tre­ba­llar amb es­te­re­o­tips i sub­ver­tir-los”.

En Håkan és in­cre­ï­ble. “Co­met un ac­te de vi­o­lèn­cia ex­tra­or­di­na­ri, que el des­tros­sa mo­ral­ment i el trans­for­ma en un pà­ria. Vo­lia que fos im­pos­si­ble ama­gar-se d’ai­xò, bar­re­jar-se amb la mul­ti­tud, de ma­ne­ra que el vaig fer ex­cep­ci­o­nal­ment ge­ni­al”.

Amb tocs de bil­dungs­ro­man, el pro­ta­go­nis­ta es va for­mant i, fins i tot, ve­iem com ad­qui­reix el llen­guat­ge, ja que als pri­mers capí­tols no en­tén una so­la pa­rau­la del que par­la la gent. “Tot i ai­xò –re­pli­ca l’au­tor–, to­ta bil­dungs­ro­man és el re­lat d’una adap­ta­ció, al­gú que aca­ba sent un bon bur­gès, i aquí ai­xò no ocor­re: l’apre­nen­tat­ge pas­sa per una al­tra ban­da, per la redemp­ció”.

Hi ha una pre­sèn­cia cons­tant de la ci­èn­cia. “Coin­ci­di­en el ro­man­ti­cis­me i la se­va vi­sió ex­tà­ti­ca de la na­tu­ra amb el po­si­ti­vis­me, la pas­sió per clas­si­fi­car-ho tot. Però la ci­èn­cia es va es­pe­ci­a­lit­zar mas­sa, i aquests rap­so­des na­tu­ra­lis­tes, a ca­vall de la po­e­sia i la ci­èn­cia, van que­dar ob­so­lets”.

En Håkan ca­mi­na en di­rec­ció con­trà­ria: d’oest a est. “Co­men­ça el 1850 i trans­cor­re per un pa­rell de dè­ca­des. El mo­ment en què els EUA es cons­tru­ei­xen com a na­ció, pri­mer ter­ri­to­ri­al­ment, ell co­men­ça als ano­me­nats ter­ri­to­ris desor­ga­nit­zats. Tam­bé és la cons­ti­tu­ció política i eco­nò­mi­ca, ja que es co­men­ça a sen­tir la pri­me­ra re­mor de la ma­qui­nà­ria ca­pi­ta­lis­ta. Al fi­nal de la no­vel·la tot just apa­reix la ra­ma­de­ria. És un wes­tern sen­se cow­boys”.

La vi­o­lèn­cia és al­ho­ra ex­plí­ci­ta i di­ge­ri­ble. “Aques­tes es­ce­nes van fer que gai­re­bé aban­do­nés el pro­jec­te –re­ve­la–. No vo­lia epi­so­dis amb trets. Em mo­les­ta molt que sem­bli im­pos­si­ble fer un wes­tern o una his­tò­ria sen­se ar­mes, i no vo­lia ser còm­pli­ce d’aquest hor­ror que en­ca­ra pa­tim avui. El mo­ment més vi­o­lent el vaig redac­tar a to­ta ve­lo­ci­tat. M’odi­a­va a mi ma­teix es­cri­vint-lo”.

‘A L’HO­RIT­ZÓ’ PERISCOPI/IMPEDIMENT­A, 2020, 336/340 PÀ­GI­NES HERNÁN DÍ­AZ

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.