Dels marges del western al centre
Quan mirem enrere en la història de Hollywood podem veure que el més habitual era que les minories es tractessin des del prejudici o que directament se les invisibilitzés. La mirada dels productors, guionistes i directors té una conseqüència directa en la societat. Com que l’imaginari col·lectiu es construeix amb l’ajuda de l’art, les obres contribuïen de mica en mica a esborrar realitats del passat i del present. En el meu cas, podia ser un amant del cinema i de la televisió, però des de petit se m’havia explicat de manera indirecta que les persones homosexuals no existien o havien de ser motiu de burla a través de la pantalla. Per això la tasca que fan sèries com Godless, de Netflix, set episodis de qualitat incontestable, no té preu: perquè dins d’un western convencional s’hi amaga una proposta trencadora.
És la història d’una vídua que allotja un home ferit al ranxo. Aquest té comptes pendents amb una colla de bandolers liderada per un psicòpata, i, per tant, ajudar-lo és un risc. La trama, a grans trets, és aquesta, tot i que la història i la seva essència és als matisos. La vídua duu el ranxo ella sola amb l’ajuda de la seva sogra nadiua americana i el fill biracial. Al poble gairebé no hi queden homes des que la majoria van morir en un accident a la mina i les dones s’han de cuidar elles mateixes. I, en aquest entorn, la germana del xèrif no té problemes a l’hora de vestir pantalons, com tampoc dissimula en excés que se’n va al llit amb dones i que és la persona de fiar davant d’una amenaça.
El text de Scott Frank (Minority Report, Logan) s’endinsa sense problemes en un gènere de masculinitat a la posta de sol per fer un exercici de revisionisme no històric sinó de ficció: encabint al centre allò que abans deixaven als marges per tal de fer-ne l’essència. Pot ser que Netflix l’estrenés la tardor de 2017, però sembla una eterna infravalorada de la plataforma, amb el talent de Michelle Dockery (Downton Abbey),
Merritt Wever (Creedme), Jeff Daniels (The newsroom) i Jack O’Connell (Skins) davant de les càmeres. Atenció a l’escena amb els cavalls, una pausa de bellesa entre la duresa que ofereix una història ben exposada i tancada.