La Covid-19 castiga les biotec i arrasa la liquiditat de les més petites
El sector preveu que la crisi sanitària atregui inversors privats a mitjà termini
“Estem revisant els pressupostos de totes les nostres participades. La nostra prioritat és preservar la tresoreria” assenyala Joël Jean-Mairet, soci fundador d’Ysios Capital, un dels fons biotecnològics més veterans d’Espanya, amb 26 inversions. La Covid-19 ha suposat una paradoxa per al sector: tota la societat espera que desenvolupi les vacunes i els tractaments necessaris per combatre la malaltia, però el col·lapse dels sistemes sanitaris ha obligat a paralitzar la major part de l’activitat investigadora.
“Preveiem un retard d’uns sis mesos en tots els assajos que estaven en fases clíniques i preclíniques”, afirma Luis Ruiz-Ávila, director general de Leukos Biotech i Aquilón CyL. “Ara la prioritat del personal sanitari als hospitals és atendre els malalts de Covid-19 i protegir-se a ells mateixos, i els assajos clínics, especialment en malalties que no són mortals, s’han aparcat” assenyala Ruiz-Ávila. Les biotec, tot i això, tenen el finançament dels inversors condicionat a complir objectius de resultats, un fet que ara és impossible. “Tot el sector té un gap de finançament –assegura Ruiz-Ávila–. Esperem que es puguin buscar fórmules per evitar que tanquin empreses, amb bona ciència, per un problema financer temporal”.
Jean-Mairet destaca que la biotecnologia és un sector anticíclic i que, si pot cobrir aquest diferencial de finançament, serà un negoci més estable que la majoria, com va passar a la crisi financera del 2008. “Les biotec no facturen, per la qual cosa no tindran la caiguda de la demanda, ni estan palanquejades, perquè no tenen accés al crèdit bancari: sols viuen d’ampliacions de capital. Si la ciència és bona, cobreix una necessitat mèdica clara i té una bona protecció intel·lectual i un bon equip gestor darrere, aquest és un bon moment per invertir-hi”.
En aquest sentit, el fundador d’Ysios destaca que el sector biotec
nològic ha tornat a màxims històrics al Nasdaq, després de la caiguda de més d’un 25% que va patir a començaments de març. Ysios ha aconseguit treure a aquest mercat una de les seves participades, Kala Pharmaceuticals, que va aconseguir tancar amb èxit una OPV de 126 milions de dòlars (116 milions d’euros) la mateixa setmana del crac. “En salut, per als inversors el més important són els fonamentals” assenyala Jean-Mairet. A parer seu, tot i això, la crisi ha fet les empreses més prudents: estan preparant rondes d’inversió més grans, per anticipar-se a possibles retards en la recerca i a problemes de tresoreria.
Ruiz-Ávila lamenta que les biotec no puguin accedir a un finançament públic pont com els crèdits de l’ICO per cobrir el retard dels assajos clínics, ja que “estan pensats per a caigudes mensuals de la facturació, no per al retard en un gran ingrés puntual, que és el que passa quan no es poden complir les fites científiques en els terminis previstos”.
La falta de suport públic és un dels clams del sector: el 2018 (l’últim exercici amb dades oficials) va rebre només 20 milions d’euros de fons estatals, dels quals un 56% van ser crèdits que les 57 empreses que els van rebre hauran de desemborsar algun dia. Un terç dels fons pressupostats ni tan sols es van concedir. Això, a parer del sector, fa que les empreses espanyoles siguin menys competitives que a la resta d’Europa.
El disseny del finançament públic exclou la majoria del sector. Així, les empreses derivades d’hospitals i universitats no accedeixen a les subvencions de l’Institut de Salut Carlos III, dissenyades perquè pràcticament només puguin anar a centres públics de recerca. I el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) del Ministeri d’Economia veta per als seus ajuts les “empreses en crisi”, que defineix com les que acumulen pèrdues de més de la meitat del capital social, un fet que exclou totes les biotec.“Fem els plans financers comptant molt poc amb ajuts públics”, reconeix Ruiz-Ávila.
En canvi, la inversió que es capta en convocatòries competitives d’ajuts de la Unió Europea i la d’inversors privats han augmentat els últims anys, de manera que només a Catalunya (que suposa un 25% del total del sector biotec) fa tres anys que les empreses biotecnològiques capten més de 100 milions d’euros anuals.
La inversió privada es podria reduir, ja que la tempesta borsària i financera impedeix ara a moltes gestores captar capital per als seus fons biotecnològics. Això és un avantatge per a firmes com Ysios, Asabys o Alta Partners, amb fons acabats d’obtenir, que tindran menys competidors per invertir.
Jordi Mestres, coordinador de farmacologia de sistemes del Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica de l’IMIM-UPF i conseller delegat de Chemotargets, assenyala que el confinament crea una barrera afegida a les empreses més petites per presentar-se als inversors, ja que ha obligat a cancel·lar les fires: “Eren un aparador que ens permetia exposar un projecte a 30 inversors en tres dies. Ara hem de trobar altres maneres de buscar finançament en aquests estadis tan inicials”. Mestres recorda que la Covid19 està captant ajuts públics que deixaran d’arribar a start-ups que investiguen altres malalties. Així, per exemple, la Comissió Europea va quadruplicar al març el pressupost del programa Horitzó 2020 destinat al virus, fins als 47,5 milions d’euros.
“A mitjà termini, en canvi, crec que ens serà més fàcil captar inversors privats, perquè aquesta crisi fa evident la importància del que fem”, assenyala Jordi Mestres. Ruiz-Ávila coincideix que “la societat canviarà les seves prioritats, la salut tindrà més rellevància i el Govern haurà d’assumir per fi que som un sector estratègic”.
L’aturada dels assajos clínics impedirà a les empreses complir objectius que els demanen els inversors