La falta d’ajuda pública bloqueja els negocis relacionats amb la pandèmia

La pandèmia de la Covid-19, s’ha convertit en un repte o una oportunitat per al sector de la biotecnologia a Espanya, compost per 713 empreses? Continua sent un negoci que no s’acaba de enlairar, per la seva idiosincràsia? L’expansió a gran velocitat de la Covid-19 s’ha convertit en la gran esperança blanca del sector. Però, sense col·laboració publicoprivada, no és fàcil seguir endavant.

“L’escenari post-Covid-19 hauria de presentar moltes oportunitats per al sector”, remarca Ion

Aroncena, director general de l’Associació Espanyola de Bioempreses (Asebio). Tot i això, aquest directiu denuncia que poques empreses biotecnològiques tindran accés a les dues línies d’ajuts públics que ha tret el Govern central per fer desenvolupaments. “De les del CDTI, un 50% de les empreses del sector n’estan excloses pel seu model de negoci; mentre que per als 24 milions que va treure el Ministeri de Sanitat per concedir ajuts, mitjançant l’Institut de Salut Carlos III, hi ha hagut tal allau de peticions que és molt complicat accedir-hi. La major part s’han adjudicat a hospitals, fundacions hospitalàries i institucions públiques”, apunta.

Malgrat això, “des que va començar l’emergència sanitària, la comunitat biotecnològica està treballant contra rellotge per produir test de diagnòstic, desenvolupar vacunes i produir tractaments que facin front a la crisi sanitària en col·laboració amb centres públics de recerca, hospitals i les mateixes autoritats sanitàries”, explica Ion Aroncena.

En aquest context d’incertesa, les companyies de biotecnologia dedicades al sector farmacèutic són molt conscients que desenvolupar una vacuna és un procés molt complex, que pot necessitar entre 12 i 18 mesos. En aquests moments un 69% dels fàrmacs en desenvolupament són biotecnològics. El problema és que la major part del teixit

industrial d’aquest sector són pimes espanyoles que necessiten rondes de finançament successives per anar desenvolupant els seus projectes d’R+D+I. Falta capital. El 2018 es va registrar un rècord d’inversió de fons internacionals: es va arribar gairebé als 74 milions. Després hi ha altres firmes pertanyents a multinacionals estrangeres ubicades a Espanya que sí que tenen més dimensió i van fent les seves recerques.

Malgrat tot, sí que algunes empreses biotecnològiques s’han implicat en la resolució de la crisi. La multinacional Gilead està treballant en el fàrmac remdesivir, que està salvant la majoria dels pacients ingressats a les UCI. Laboratorios Rubió està amb un assaig pioner per reduir la transmissió i, en conseqüència, la incidència de la Covid-19: aporta recursos per desenvolupar la recerca i subministra un dels fàrmacs utilitzats en l’estudi, Dolquine, que té com principi actiu la hidroxicloroquina. Archivel Farma ha començat un assaig clínic amb una vacuna per augmentar la immunitat dels professionals sanitaris exposats als riscos del coronavirus.

I, al terreny del diagnòstic, l’empresa cordovesa Canvax Biotech ha estat pionera a Espanya de llançar un equip per detectar i quantificar el coronavirus. D’igual manera,

Genomica, del grup PharmaMar, ha desenvolupat i comercialitzat dos equips per diagnosticar la SARS- CoV-2. Mentre que Ingenasa, amb seu a Madrid, està desenvolupant proteïnes recombatents del virus i anticossos monoclonals i policlonals, que serviran per posar a punt assajos de diagnòstic ràpid.

El sector de les empreses biotecnològiques aporta un 0,7% del PIB a Espanya, uns 6.950 milions, i dona feina a unes 25.000 persones. Per regions, Catalunya se situa en primera posició, amb 144 biotecnològiques creades entre el 2009 i el 2019, seguida per Andalusia (124), el País Basc (67), Madrid (44) i, molt a prop, València ( 42) i Galícia (39), segons l’avanç de l’informe d’Asebio, que es publica al juny.

El sector de les biotecnològiques aporta un 0,7% del PIB, uns 6.950 milions d’euros

L’expansió del coronavirus suposa una gran oportunitat per a les firmes del sector biotecnològic