Per al Nasdaq no hi ha pandèmia
L’índex tecnològic aguanta el crac borsari global i presumeix d’haver caigut només un 3,8% des de començament d’any +30,1%
La setmana passada Netflix va anunciar a la seva presentació de resultats trimestrals que havia aconseguit 15,8 milions de subscriptors nous fins al 31 de març, més del doble que els 7,2 milions que esperaven els analistes. La companyia fundada i dirigida per Reed Hastings Jr. va polvoritzar en plena explosió de la pandèmia del coronavirus el seu anterior rècord trimestral de captació de clients, que se situava en els 9,6 milions. Les accions de Netflix han pujat un 31,3% des de començament d’any, estan molt a prop dels seus màxims històrics, aconseguits a mitjans de mes.
El confinament global no només ha multiplicat el consum de sèries, documentals i pel·lícules. També ha disparat la compravenda a través d’internet. I aquí el rei indiscutible és Jeff Bezos, el gran patró d’Amazon. El supermercat mundial més gran, que aquest dijous presentarà els seus resultats, està a punt de convertir-se en l’empresa amb més valor borsari del planeta, una posició que defensa amb prou feines Apple. Les accions d’Amazon van tancar divendres als 2.417 dòlars, el seu màxim històric, per situar el valor de la companyia als 1,2 bilions de dòlars, uns 1,11 bilions d’euros.
L’excel·lent evolució d’aquestes empreses i el seu no menys extraordinari comportament en borsa en un moment que gairebé tot trontolla constitueix una de les claus principals per les quals el Nasdaq se salva de la crema en aquesta primera fase de la crisi del coronavirus, amb un descens de només un 3,8% aquest any. En aquest sentit, l’índex de les empreses tecnològiques no té rival.
Va començar el 2020 amb la referència dels 8.972 punts del 31 de desembre i va arribar a pujar gairebé un 10% fins al seu màxim històric de 9.817 punts del 19 de febrer. Després, quan va arribar el crac, es va enfonsar un 30% fins a poc menys dels 6.900 punts a finals de març, i l’últim mes ja ha recuperat més de la meitat. Ara, a les portes de la setmana gran pel que fa a les presentacions de resultats –demà, Google; dimecres, Facebook, i dijous, Amazon i Apple–, voreja el positiu el 2020.
El contrast amb altres índexs no deixa cap mena de dubte sobre la resistència del Nasdaq. A Wall Street, el Dow Jones ha perdut un 17% aquest l’any, mentre que l’S&P 500 s’hi ha -deixat més d’un 12%. A Europa, el càstig ha estat més gran. L’Eurostoxx, amb valors representatius del conjunt de les principals borses europees, ha vist que un quart del seu valor s’ha evaporat aquest any. En el cas de l’Ibex, el càstig és encara una mica més gran, de gairebé un 31% des de l’arrencada de l’any.
Per què la Covid-19 no ha doblegat el Nasdaq? David Levy, conseller delegat de Diverinvest, explica que “aquesta crisi és una crisi d’oferta i de demanda, però moltes empreses tecnològiques són capaces de suportar molt bé les dues crisis i donar servei, innovar, ser a prop del client i facturar, facturar molt malgrat tot el que passa a fora”. La gent no agafa avions, ni s’allotja en hotels, ni sopa fora, ni es compra un cotxe aquests moments, però continua consumint tecnologia i alguns serveis imprescindibles.
En aquesta lliga d’escollits, hi destaquen les FAANG (Facebook, Amazon, Apple, Netflix i Google). Dues de les quals –Amazon i Netflix–, amb matrícula d’honor. La resta, amb molt bona nota, ja que les seves caigudes acumulades aquest exercici són molt assumibles tenint en compte el context actual. Facebook perd un 6% el 2020; Google, un 5%, i Apple no arriba a un 4%.
“Les FAANG representen propo d’un 20% del Nasdaq i ho estan fent força bé, demostrant que la tecnologia és un guanyador clar d’aquesta crisi, com es veu pels diferencials respecte als sectors tradicionals”, apunta Christian Torres, soci director de Solventis. Patiran si la recuperació s’endarrereix, però menys.
Per Ferran Vila, cap de productes estructurats a Morabanc, “és igual que l’economia estigui aturada perquè, en les previsions més catastrofistes, bona part de les empreses del Nasdaq mantenen el seu negoci”. Vila afegeix un altre aspecte fonamental: la caixa. “Hi ha excepcions però, en general, la posició financera de les grans empreses tecnològiques és molt sòlida”. Els temps han canviat, però els virus, no. Els joves resisteixen molt millor.