Convé el deute amb línies Covid-19?

Cal assegurar-se que les condicions de pagament es poden assumir amb el flux de caixa generat

La situació actual en què ens trobem des de fa algunes setmanes, amb el confinament necessari i obligatori de totes aquelles persones que no desenvolupin tasques essencials en l’economia, està tenint els seus efectes en les empreses, els negocis i les activitats econòmiques de la majoria dels sectors.

Les mesures anunciades pels diferents governs, basades majoritàriament en la injecció de liquiditat en forma de préstecs i crèdits a un interès baix i en bona part garantits per l’Estat, són una alternativa per finançar les pèrdues provocades per la davallada de vendes fruit de l’aturada obligatòria.

A continuació tractarem de donar una eina senzilla i pràctica que permeti al lector valorar de quina manera aquest increment de finançament afecta la viabilitat del seu negoci.

El primer que s’ha de fer és calcular la rendibilitat econòmica (ROI) que hi havia abans de l’aturada de les vendes. Aquesta es calcula a partir de la relació entre el benefici abans d’interessos i impostos (BAII), o aquell benefici que tenia el negoci abans de descomptar els interessos derivats del finançament, i l’actiu –aquella inversió necessària per dur a terme el negoci–.

A tall d’exemple prenem el ROI mitjà de les empreses de l’Estat espanyol en el tercer trimestre de l’exercici 2018, que fou d’un 9,42%.

La diferència entre aquest valor i el cost mitjà total de les seves fonts financeres donarà la condició de viabilitat del vostre negoci. Quan parlem de cost mitjà total s’hi inclouen tant els costos del finançament aliè com el rendiment que els propietaris del negoci creuen que han d’obtenir per la seva aportació. Es tracta de calcular un cost mitjà de totes les fonts considerant la quantitat de cada font que utilitza el negoci per finançar-se.

A tall d’exemple considerarem que els fons aportats pels partícips representen el 60%, un 30% amb entitats financeres, i de finançament de creditors diversos un 10%. Així mateix, considerem que el cost dels bancs és d’una mitjana del 5% i que els promotors de l’empresa volen treure un 8% anual. Aleshores el cost mitjà dels recursos el calcularem de la manera següent:

Cost mitjà dels recursos = 60% X 8% + 30% X 5% = 6,3%

En aquest moment ja estem en condicions de calcular la diferència entre el ROI i el cost del deute:

9,42% > 6,3%

Que el ROI sigui més gran que el cost del deute ens diu que el negoci és viable. Com més gran sigui aquesta diferència, més viable serà el negoci.

A partir d’aquests càlculs inicials hem de repetir el mateix procés, però en aquest cas calculant el nou benefici d’explotació.

Suposem que el nou ROI és d’un 8% i que hem de recórrer a un deute addicional que representa un increment d’un 50% del que hi havia abans.

Ara el deute haurà augmentat i s’haurà convertit en un 45% (el 30% d’abans més un 50% d’increment) de les fonts financeres totals, contra un 45% (el 60% que hi havia prèviament menys el deute assumit de nou per compensar les pèrdues).

Tenint en compte que el nou deute pot representar un cost en termes d’interès financer de l’1% anual, el nou cost mitjà dels recursos serà de:

Nou cost mitjà dels recursos = 45%X8%+30%X5%+15%X 1% = 5,25%

I la diferència entre el ROI i el cost dels recursos és de:

8% > 5,25%

Que continua sent viable. En resum, es podria assumir la suma de pèrdues tals que, finançant-les amb les condicions pactades, permetin continuar mantenint que el ROI sigui més alt que el cost del deute.

Això si! Assegureu-vos que les condicions de pagament i els terminis pactats els pugueu assumir amb el flux de caixa generat.