“Infermera, cuidador: cuida’t!, o l’estrès et passarà factura”
Josep París, infermer, especialista en infermeria geriàtrica i gerontològica
Tinc 56 anys. Soc de Barcelona. Soc infermer, especialista en infermeria geriàtrica i gerontològica. Tinc una filla, l’Alèxia (21), i visc en parella. Política? Tendeixo a l’esquerra. Creences? No. Havíem matat la mort, però el coronavirus l’ha ressuscitat: hem de parlar més de la mort!
Què diferencia l’infermer del cuidador? L’infermer és llicenciat universitari, pot doctorar-se. I el cuidador... de cuidadors en som tots! Jo també?
Segur que hi ha algú, amb salut, a qui cuides una mica. I si li passés alguna cosa greu, més.
Que no li passi.
Però passarà. Un postoperatori, un alzheimer veloç, una caiguda inesperada.
Home.
Mires a una altra banda per no veure que ets molt fràgil, però és millor tenir-ho ben present.
Per a què?
Per anticipar-te i preparar-te. I també davant la mort. Moriran les teves persones estimades, i moriràs tu. Parleu pares i fills, germans, nets, nebots i oncles, amics...
La pandèmia ens porta mort cada dia. Havíem matat la mort i el virus l’ha ressuscitat! És veritat, aquest virus està trencant el nostre tabú de la mort.
I això és bo?
És bo parlar-ne. I completar el document de voluntats anticipades, i dir quina cerimònia voldràs, i què cal fer amb les teves restes.
Avui ni podem vetllar el nostre mort!
Quan puguem caldrà celebrar rituals de comiat. O la ferida supurarà.
A quantes famílies els afecta això avui? A unes 40.000 famílies a Espanya, si sumo morts en hospitals, residències i cases. El triple que l’any passat en el mateix lapse.
I no deixàvem, de vegades, que el net petit veiés el seu avi mort.
Aberrant. Antigament veies el mort al seu llit, a casa. Aprenies que vida i mort van agafades de la mà. Hi ha hagut una deriva urbanita, antinatural, d’ocultar la mort.
Avui et furta el mort la llei sanitària.
I apareix la mà amiga de la infermera, que estreny la del moribund, i facilita contactar amb familiars amb la tauleta, el telèfon...
I està bé, però no deixa de ser trist.
Ho sé. Ho és. No oblidaré mai la Rosa Maria.
Qui?
La primera pacient que se’m va morir. Vaig dissimular i em vaig tancar al bany, a plorar.
Per què va dissimular?
Per fingir enteresa. Mal fet: mostrem les emocions, això és una cosa que aconsello a infermeres, i a cuidadors en domicilis.
Sí? Què més podria aconsellar-los? Ningú no és tan fort que pugui amb tot: comunica el que sents, demana ajuda. Hi ha grups de suport informals, col·legues i amics; i hi ha grups professionals. Cuidador: cuida’t!, o l’estrès et passarà factura.
Les infermeres estan donant-ho tot. Hem de cuidar-les, donar-los més suport públic, pagar bé, donar hores de descans. I que hi hagi un infermer a cada residència.
No hi ha hagut ni un, ni una infermera? Només en alguna residència i pagats un 30% menys que en un hospital. Els poders públics haurien de garantir una infermera per residència, per molt que vulguin lucre.
L’alta mortalitat en residències, l’atribueix a aquesta falta d’infermeres?
Elles saben que si passes d’una habitació a l’altra t’has de canviar abans els guants.
Les residències tenien mancances?
Ha faltat planificar-les bé, i més diners públics. Perquè la nostra gent gran es mereix tota la nostra cura i atenció.
Sí.
Algunes famílies es van endur la gent gran a casa, si no estaven infectats. En alguna residència, abans d’infectar-se ningú, s’hi van confinar els cuidadors, i ha anat bé.
Què arreglaria vostè, si pogués?
És maltractament social que si necessites a Catalunya una residència d’ancians pública entris en llistes d’espera de dos anys.
En traurem lliçons d’aquesta crisi? Tant de bo cuidem molt més els nostres cuidadors i a nosaltres mateixos, per gaudir un dia d’una vellesa bona i digna.
Per fer de cuidador, doni’m una pista. Hi ha associacions de cuidadors: acudeixhi, deixa’t ajudar, i ho aprendràs tot. Hi ha també associacions de pacients, per cert. I no caiguis en l’espiral diabòlica.
Quina espiral és aquesta?
Posposar la teva pròpia salut física i emocional: empitjoraràs tu i empitjorarà el teu entorn! Com ensenya Valentí Fuster: “Cal saber parar per reparar”. Ah, i manté les teves xarxes de relacions interpersonals.
I arribada l’última hora...
Expressa els afectes als teus i salda les teves converses pendents: això asserenarà el teu entorn, confortarà tothom, moriràs en pau.
Gràcies.
Jo gravaré un vídeo divertit per al meu funeral, i he demanat que m’incinerin i que ventin les meves cendres a la meva Barceloneta natal. I recomano parlar de la mort amb els nens des d’ara: això els ajudarà!
I aquests dies brinden ocasions.
Sí, els hem d’educar en el sentit que ens hem de cuidar els uns als altres, perquè tots som fràgils. I que morirem tots un dia. Ah, i en el màxim respecte als ancians.