La crisi del virus abaixarà la demanda i els preus del lloguer
La pandèmia frena un sector que el 2019 va registrar a Barcelona un preu mitjà de 979 euros
La incertesa torna a castigar el mercat residencial dotze anys després que esclatés la bombolla immobiliària. Les perspectives per als pròxims mesos són poc esperançadores a causa de la pandèmia, i el lloguer en serà el gran perjudicat. El sector ha paralitzat completament l’activitat, i es dona per feta una baixada de preus i també de la demanda per la precària situació laboral de moltes famílies. L’arrendament d’habitatges, que fins fa unes setmanes gaudia d’una salut imparable amb unes rendes que no tocaven sostre, es veurà seriosament damnificat per aquesta nova crisi. No es firmen contractes i no hi ha visites, i els habitatges que s’ofereixen comencen a patir lleugers descensos de preu com a preludi del camí que se seguirà els pròxims mesos si no hi ha una ràpida reactivació econòmica.
A Barcelona el 2019 es va tancar amb una renda mitjana de 979 euros mensuals. No s’havien acostat mai tant al llistó dels 1.000 euros, i per primera vegada en la història es va arribar a superar, el tercer trimestre del 2019 (1.005,79 euros). L’increment de preus de l’últim exercici (5,29% en el conjunt de la ciutat) va oscil·lar entre el 3,44% de pujada interanual de Ciutat Vella i el 6,52% d’Horta-Guinardó. Malgrat que l’oferta disponible va quedar lluny de cobrir tota la demanda, al llarg de l’any passat es van firmar una mitjana de 140 contractes cada dia, una xifra una mica inferior a la del 2018, quan es van batre tots els rècords. A Catalunya la pujada també es va notar, i els preus mitjans van trencar per primera vegada la barrera dels 700 euros.
Aquestes xifres difícilment es tornaran a repetir en un futur immediat. El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, augura una baixada de les rendes fruit principalment de la caiguda de la demanda. Explica que durant un temps no vindran estrangers a treballar ni alumnes a estudiar. Els joves tindran problemes per independitzar-se, i els que ho hagin fet i es quedin sense feina hauran de tornar a casa dels pares. Deixaran els pisos buits, com les famílies sense feina que no puguin pagar el lloguer. Sí que baixaran els preus, però la situació serà molt complicada. Es tracta d’un panorama conegut de sobres pel sector immobiliari. El record de l’anterior recessió econòmica encara és present, tot i que aquesta sigui més imprevisible i difícil de delimitar en el temps, segons diu Gorgues.
És precisament aquesta proximitat amb l’última crisi immobiliària el que preocupa més la directora de l’Observatori de l’Habitatge Metropolità, Carme Trilla, que assegura que encara no ens hem recuperat del tot. “No ens ve de nou, però, per sort, es van crear anticossos, i ara les famílies no estan tan endeutades perquè el finançament dels bancs ha estat més restrictiu –diu Trilla–, de manera que no es
LA PETICIÓ L’Ajuntament reclama que els pisos turístics es destinin a l’arrendament
L’ÀREA METROPOLITANA La reducció de les rendes serà més marcada als municipis de l’entorn
preveu que afecti les hipoteques. El problema se situa en el lloguer, perquè molts no tindran feina ni ingressos per pagar les rendes”. L’arrendament tornarà a ser l’únic refugi per als que volen tenir un lloc per viure.
Per frenar l’allau de desnonaments que hi pot haver per l’impagament de les rendes, Trilla posa l’accent en la necessitat d’invertir més en polítiques d’habitatge i, en paral·lel, fomentar la creació de pisos assequibles, ja siguin públics o privats. Recomana accelerar els tràmits urbanístics i que els ajuntaments aportin el sòl i el cedeixin als promotors perquè hi construeixin pisos de lloguer barat. “No és tan important qui els construeixi com l’ús que se’n faci”.
La regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, exigeix que l’habitatge sigui una prioritat i rebi més pressupost. També demana millores fiscals per als que alcin habitatges assequibles, ja que construir-ne és molt car, i reconeix que als privats els han de sortir els números. Una altra de les iniciatives que vol dur a la pràctica és la rehabilitació del