Ja som grandets

Hem escrit més d’una vegada en aquesta secció que no ens agradaria estar a la pell del president del Govern espanyol i haver de prendre decisions transcendentals que en una o altra direcció acaben afectant la vida de milers de persones. A Pedro Sánchez se l’ha acusat de mantenir massa temps el període de confinament i delimitar l’activitat econòmica, i també de tot el contrari. O per molt rígid o per molt flexible. Trobarem opinions per a tots els gustos.

De motius per censurar-lo en podem destacar uns quants: la improvisació, la falta d’un full de ruta clar, la centralització excessiva o el descontrol dels geriàtrics; però finalment en l’estratègia per evitar la propagació de la pandèmia, el paper decisiu sempre l’han tingut els ciutadans.

L’Estat no pot posar un policia darrere de cada veí i quan es va decretar l’estat d’alarma, la resposta que la societat espanyola va donar va ser de notable alt. Tots tancats a casa amb molt de sacrifici i molta paciència. Segurament les sancions imposades per saltar-se el confinament i el ressò que els hem donat els mitjans de comunicació també hi han influït. I el temor al virus mateix, encara més. No en tinc cap dubte. Però la realitat és que els carrers han estat deserts i la gent ha aguantat sis setmanes d’enclaustrament.

Ara arriba l’hora de la desescalada i la gent també ha començat a respondre en general amb notable alt a aquest nou repte. En l’etapa que s’inicia ara la responsabilitat és cada vegada més de cada ciutadà.

El Govern ha d’informar i aconsellar però no pot estar darrere de les decisions que pugui prendre cada família. Ja sabem com hem d’actuar: amb la distància social de dos metres, amb les mascaretes allà on calen i amb una neteja higiènica constant. No pretenguem que el papà Estat, el mateix que critiquem quan s’excedeix en les seves funcions, ens impedeixi sortir al carrer perquè som incapaços de comportar-nos com a adults. No.

Ara és l’hora de demostrar que ja som grandets.