El PP continua tibant la corda davant la política circular del PSOE
El programa de tornada a la “normalitat” accentuarà les tensions polítiques
Hi ha una cosa a Espanya que no quadra. Augmenta, des de dalt, l’oferta de lluita política, i cau, des de baix, la demanda de brega partidista. En poques paraules, en aquests moments el sistema polític ofereix un producte molt aspre que no agrada a la majoria social. Es nota, se sent. Aquests dies corre com la pólvora un vídeo en què metges i infermeres demanen als polítics que “estiguin a l’altura” i deixin de banda les querelles.
Alguna cosa no quadra. La dinàmica política desafia les lleis convencionals del mercat, que tendeixen a equilibrar oferta i demanda, en circumstàncies normals. Passa, però, que ni les circumstàncies són “normals” ni el mercat de la política es comporta sempre com el mercat econòmic.
Fa dues setmanes el Govern central va llançar una oferta de pacte que en aquests moments té el suport de més de la meitat del Parlament espanyol. Tots els partits que van facilitar la investidura de Pedro Sánchez al gener han manifestat, amb més o menys entusiasme, la seva disposició a parlar d’un marc d’actuació comuna per als pròxims anys. La gran novetat ha estat el gir de Ciutadans, partit ara favorable al pacte, sense vetar cap dels socis parlamentaris del PSOE, de qui no volia saber res fins fa quatre dies.
El pactisme té suports, però el Partit Popular no s’arronsa. Ara fa una setmana Pablo Casado acceptava parlar amb Sánchez amb la condició que el diàleg tingués com a marc una comissió parlamentària ad hoc i no pas una taula de partits, un format que podia oferir més marge de maniobra al president del Govern central. Vuit dies després d’aquest acord de mínims, el Partit Popular no dona senyals de treva, malgrat la maniobra socialista de traslladar l’oferta de pactes a l’escala autonòmica i local.
Ahir mateix Casado va llançar la consigna següent: “Cap espanyol sense test”, davant l’estratègia governamental del mostratge per obtenir un retrat estadístic de la propagació del virus. El PP no es conforma amb l’estadística i demana “tests per a tothom”, d’acord amb altres consignes del passat, com ara “aigua per a tothom” (Pla Hidrològic Nacional del 2001) o “cafè per a tothom” (exigència d’igualació del sistema autonòmic després de l’estrebada que va suposar el reconeixement de la Generalitat de Catalunya el 1977). El Partit Popular vetlla per la igualtat entre tots els espanyols mentre les autonomies tiren cadascuna per la seva banda (incloent-hi les governades pel PP), i la Generalitat catalana manté una pugna constant amb el Govern central. Igualtat: aquest vol ser el missatge.
Una cop més la clau són els sondejos. Els sondejos i una cultura política molt habituada a l’enfrontament. Un país dividit en dos. Què diuen els sondejos? En primer lloc cal agafar-los amb pinces, ateses les circumstàncies. El quadre electoral es manté força estable, amb algunes oscil·lacions. Les dues últimes setmanes el Partit Popular estaria obtenint una certa empenta cap amunt, provinent de Vox i en menys mesura de Ciutadans. El partit Alfa de la plaça de Colón s’estaria reforçant davant l’exagerada deri
TENDÈNCIES El PP puja en els sondejos a costa de Vox; Inés Arrimadas guanya popularitat
va extremista de Vox i la fragilitat de Ciutadans, que només té deu diputats al Congrés. Vox sacseja l’arbre democràtic i el Partit Popular recull les nous. En conseqüència, en aquests moments el grup dirigent del PP tindria un incentiu clar per mantenir una política de xoc frontal, tot esperant esdeveniments: el programa de tornada a la normalitat (un programa que s’hauria de conèixer avui) i la seva complexa aplicació les pròximes setmanes; les previsibles tensions entre el Govern central i les autonomies a propòsit d’aquest programa; els riscos, reals, d’un rebrot; la creixent inquietud del Partit Nacionalista Basc, que vol fer eleccions autonòmiques a Euskadi al juliol; i, per descomptat, la difícil concreció del programa europeu d’ajuda a les economies més perjudicades per la pandèmia.
El Govern Sánchez no ho té gens fàcil, i a partir d’ara, a mesura que baixi l’alerta sanitària, els errors que cometi tindran un cost més alt, ja que el debat públic es concentrarà en les conseqüències econòmiques del confinament.
El PP treballa amb el convenciment que el Govern de coalició morirà cremat per la crisi econòmica. Empeny i espera. Vox agita les xarxes socials i les nous les recull Casado. A Génova, tot i això, també tenen dubtes. Què cal fer amb Ciutadans? Els darrers dies els sondejos indiquen un visible repunt de la valoració d’Inés Arrimadas des que el partit taronja ha canviat de línia.
A l’altre extrem de la pinça hi trobem l’ala dreta de l’independentisme català, que també aposta per la caiguda del Govern Sánchez. Objectiu: evitar que els pròxims mesos la molt crítica situació interna catalana condueixi a una aliança de partits d’esquerra a Catalunya. ERC, que sol ser molt prudent davant les operacions de l’aparell convergent, al qual sempre ha temut, ha començat a marcar distàncies amb la línia Torra. Els números també ballen a Catalunya. En aquests moments el malestar de molts catalans amb la política és estratosfèric.
EL PAÍS BASC Creixent inquietud del PNB, que vol celebrar eleccions a Euskadi al juliol