Diu que no ho tornarà a fer
El titular del reportatge de Luis Benvenuty de divendres passat era “La Rambla demana als barcelonins una segona oportunitat”. Em va recordar aquella frase del rei emèrit el 2012, quan va sortir de l’hospital. S’hi va estar cinc dies. El van operar després que anés a Botsuana a caçar elefants, es clavés una trompada i es trenqués el maluc. Va dir l’emèrit davant de les càmeres: “Lo siento mucho, me he equivocado y no volverá a ocurrir”. A Botsuana hi va anar amb Corinna zu Sayn-Wittgenstein.
¿Hem de donar els barcelonins una segona oportunitat a la Rambla? ¿S’ho mereix? Diu Benvenuty: “L’associació de veïns i comerciants Amics de la Rambla ha escrit una carta a tots els regidors, i també a Turisme de Barcelona i a la direcció general de Comerç de la Generalitat, per demanar-los que entre tots assolim l’objectiu que fa més de 20 anys que s’esmenta cada vegada que es parla de recuperar aquest caricaturitzat passeig: que els barcelonins
Ara que van mal dades, la Rambla demana als barcelonins una segona oportunitat
donin una segona oportunitat a la Rambla. Encara que només sigui pels vells temps”.
Ara que es veuen amb l’aigua al coll demanen la solidaritat de la ciutadania i una nova oportunitat, “encara que només sigui pels vells temps”. És molt interessant aquesta frase. Per una banda perquè recorda una altra habitual en parelles que s’han separat i de vegades decideixen fotre un polvo “pels vells temps”. Però, els de la Rambla, ¿a quins vells temps es refereixen? Evidentment, als d’abans de començaments dels anys noranta, quan era un passeig on els barcelonins ens trobàvem de dia i de nit. Aquell passeig enyorat que a partir dels Jocs Olímpics es va anar corrompent a poc a poc per acabar convertit en un circ de pallassos: les penoses estàtues humanes, guiris celebrant comiats de solter en rutes de borratxera, guiris ocupant la Boqueria i desvirtuant-la fins a convertir-la tal com diu Benvenuty, en “el takeaway més gran d’Europa”. Amics de la Rambla explica que és el moment de posar-s’hi perquè la nova situació creada per la pandèmia farà que la gent viatge molt menys, i l’oferta destinada actualment al turisme ho tindrà molt magre per subsistir.
Jo, a la Rambla l’hi perdonaria tot. Ha estat una via estructural de la ciutat i forma part de la formació sentimental de moltes generacions de barcelonins, entre les quals la meva. Però ¿i si de seguida que comenci a veure’s les orelles ens torna a enganyar? Jo no me’n refiaria gaire. Qui la fa la paga.