Prestatgeries amb missatge

Les imatges de prestatgeries són molt atractives i la temptació de llegir-ne els títols seguits, irresistible

a imatge ja havia circulat, però entre nosaltres el cavaller Sant Jordi li ha acabat d’injectar popularitat. El 10 d’abril un professor de la Universitat de Middlesex anomenat Phil Shaw va publicar al seu compte d’Instagram @philshaw775 la fotografia de dues prestatgeries atapeïdes amb vint-i-set lloms de llibres molt acolorits. Llegint d’esquerra a dreta (i de dalt a baix) els tretze títols del prestatge superior i els catorze de l’inferior, es forma un missatge força adequat en temps de coronavirus. En faig una traducció aproximada: “El pacient anglès ho va enxampar a la platja. M’hauria d’haver quedat a casa, va dir ella. Ara estava en quarantena a la casa fosca, en un magnífic confinament, però sense perdre l’esperança. Amb una mica de sort, sentit comú i higiene personal, les històries d’horror del corona aviat s’acabaran. Recordeu sempre que les mans netes salven vides i, en cas de dubte, no sortiu!”. Els títols de llibre que permeten formar aquest text són els següents: The English patient (Michael Ondaatje), Had (Rolf HiorthSchøyen), Caught (Harlan Coben), It (Stephen King), On the beach (Nevil Shute), I should have stayed home (Horace McCoy), She said (Jodi Kantor & Megan Twohey), Now (Morris Gleitzman), She was (Janis Hallowell), In quarantine (Jean Duncan Foley), In the dark (Mark Billingham), House of splendid isolation (Edna O’Brien), Still (Adam Thorpe), Hope springs eternal (Ginger Simpson), With a little bit of luck (Sabrina Mahfouz), Common sense (Thomas Paine), And (Fay Chivers), Personal hygiene (Frank Overton), The corona book of horror stories (Sue Eaton et alii), Must end soon (Jonathan Meres), Always remember (Shannon Walls), Clean hands save lives (Thierry Crouzet), And (Fay Chivers), When in doubt (D. Reginald Thomas), Don’t (Jenny Diski), Go (Simon Lewis), Out! (Max Austin).

De seguida han sortit veus dient que són inventats, sobretot perquè el nom de Stephen

King surt escrit Steven. Doncs no, els disset llibres existeixen, però Phil Shaw no els té físicament, sinó que ha aplicat el Photoshop. La seva especialitat és la impressió digital i ja fa temps que crea prestatgeries “amb missatge” que després s’exposen a galeries d’art. Com aquells llibres de cartó de les botigues de mobles, però amb més enginy. Phil Shaw té representant i es cotitza. La veritat és que les seves imatges de prestatgeries són molt atractives i la temptació de llegir-ne els títols seguits, irresistible. Molta gent ha penjat a les xarxes vídeos on amunteguen un seguit de títols triats perquè formen alguna frase, però fa més efecte una foto fixa d’una prestatgeria que t’obliga a llegir saltant de llom en llom. Si aquest confinament s’allarga més del compte, estic temptat de posar-me a reordenar els set mil volums que tinc fitxats a la biblioteca de casa per veure si aconsegueixo descobrir el secret de l’existència. Començant per Middlesex, de Jeffrey Eugenides, esclar.