La tempesta immunològica
Els pacients més greus afectats de Covid-19 poden presentar una síndrome anomenada distret respiratori agut de l’adult (ADRS, en anglès). Els pulmons deixen de funcionar adequadament, el nivell d’oxigen en sang cau i és molt difícil respirar. A les radiografies o TAC pulmonar es pot observar una imatge característica d’aquesta síndrome: l’espai aeri normal està ocupat per múltiples opacitats que corresponen a l’ompliment anòmal dels alvèols pulmonars per moc, leucòcits i restes de cèl·lules pulmonars destruïdes per la resposta immunològica. Habitualment aquests pacients requeriran ingrés en una UCI i molts necessitaran ser intubats i ventilats mecànicament durant diversos dies o setmanes.
De vegades la gravetat dels pacients amb Covid-19 transcendeix els pulmons i es produeix una situació de greu desequilibri immunològic anomenada tempesta de citocines. El nostre sistema immune continua intentant atacar el virus i defensar-se’n de manera descontrolada. En el seu intent de mantenir l’alerta defensiva, passa del “mode normal”, en què allibera equilibradament unes molècules de senyalització inflamatòria anomenades citocines, al “mode reacció exagerada”, en què n’allibera constantment en quantitat excessiva, cosa que provoca danys greus a múltiples òrgans i sistemes. Per dir-ho d’alguna manera, ens traeix. Els vasos sanguinis es tornen permeables, la pressió arterial cau, es formen coàguls i trombes i comencen a fracassar altres òrgans, fins a arribar en ocasions a la fallida orgànica múltiple. Paradoxalment, és la nostra pròpia resposta defensiva més que el virus en si el que ens està perjudicant. Si apareix aquesta tempesta de citocines, ho sol fer pocs dies després de l’inici de la infecció. Com més aviat es pot detectar (tenim alguns marcadors per ferho, com la ferritina sèrica) i més aviat es pot intervenir per intentar controlar-la, molt millor serà i més probabilitats de supervivència hi haurà. Si arribem massa tard, poca cosa s’hi pot fer.
El nostre sistema immunològic té un equilibri molt delicat. És com conduir un cotxe amb sistema de frenada ABS per una carretera glaçada. Quan frenes i l’ABS va bé, el cotxe s’atura sense problemes, però, si l’ABS falla, les rodes es bloquegen, el cotxe patina i tens un accident. Encara no sabem per què alguns pacients són més propensos que d’altres a patir aquesta situació.