“No era prioritari que els nens ja sortissin al carrer”
Pere Soler Palacín, pediatre de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona
Passejades d’una hora al dia i sota control a partir de diumenge va ser la primera mesura de desconfinament per als menors de 14 anys dictada per l’Executiu. L’anunci, rectificat dues vegades, ha revifat el debat pels suposats riscos i beneficis que comporta. El doctor Pere Soler Palacín, cap de la unitat de patologia infecciosa i immunodeficiències pediàtriques de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona, advoca per la prudència, per opinar menys i per admetre que, de fet, “sabem molt poc de la malaltia”.
Havien de sortir els nens ja? Els metges estem opinant molt, i els coneixements científics de la malaltia són escassos. Cal fugir de les opinions personals. Per als nens sortir al carrer té una part positiva, però comporta el desconeixement del que pot passar. Entre els més petits és difícil assegurar que no hi hagi algun contacte. Com a pediatre, tinc clar que no em semblava una prioritat que ja sortissin ara.
I els efectes del tancament? No es pot generalitzar: depèn de cada nen, de l’habitatge on viu, de si els pares li poden dedicar temps. Molts ho porten raonablement bé. Segur que tenen menys gana, fan menys exercici i dormen més malament, però, atesa la gravetat de la situació, no s’hauria de prioritzar el fet de recuperar el carrer. Des d’un punt de vista mèdic, qui ara més necessitaria vitamina D i exercici seria la gent gran. El benefici que els nens surtin és relatiu, per les incògnites que hi ha, malgrat que sigui molt ben rebut per la societat.
Sobretot pels pares.
Exacte. Qui té nens ho sap, tot i que el que és realment difícil és mantenir a casa els adolescents...
Són els grans oblidats? Clarament. És un tema que ningú no toca. I, en canvi, tenen les hormones alterades, ells ja no s’ho passen bé jugant amb els pares, expressen menys les seves pors i la seva sociabilitat és essencial.
Els nens són un vector de transmissió? Contagien més? No ho sabem. És un discurs estès i sense base científica. Entenc que per prudència es va confinar els nens, però no s’ha demostrat que contagiïn més, com sí que passa amb la grip i altres virus respiratoris. Amb aquest antecedent i els casos de nens asimptomàtics a la Xina es va extreure aquesta conclusió. Tot i això, dos nous treballs francesos assenyalen el contrari.
Però sí que s’infecten menys... Els casos de Covid-19 en nens a escala mundial se situen entorn d’un 1%. A Catalunya n’hem tingut uns 100 casos confirmats. Dels 24 a Vall d’Hebron, 15 van ingressar i només tres han requerit UCI. Per sort, cap mort, i a tot el món, menys de deu.
Per què tenen més bon pronòstic que els adults? Hi ha diverses teories. La que sembla que té més sentit és la diferència en l’expressió d’un receptor (ECA). Una altra hipòtesi és el contacte dels nens amb altres coronavirus freqüents en pediatria, cosa que els podria immunitzar parcialment. O que la seva immunitat és diferent i aquesta resposta inflamatòria exagerada en els adults no es dona tant en nens. Possiblement tot això hi influeix. Per saber-ho caldrà analitzar un gran nombre de casos. És molt sorprenent, perquè els altres virus respiratoris els afecten molt més.
Els nens amb al·lèrgies o asma estan més exposats? Ens preocupava molt com afectaria pacients amb patologies com al·lèrgia, asma, malaltia pulmonar lleu-moderada i persones immunodeprimides o amb càncer. Curiosament ara per ara no són més susceptibles al virus ni han tingut pitjor pronòstic, com sí que ha passat amb obesitat, cardiopaties i diabetis.
Quines mesures han de prendre els nens per sortir sense riscos?
Com els adults. Neteja de mans i distància de seguretat. Pel que fa a les mascaretes, el més òptim seria que en portéssim tots si no podem distanciar-nos 1,5 metres.
PER EDATS “Des del punt de vista mèdic, qui ara necessita més exercici i sol és la gent gran”