Seguiment preventiu per abordar la crisi

La medicina preventiva va començar al segle XIX, però els últims 50 anys ha aconseguit grans avenços. El 1975 es van definir els criteris de Frame i Carlson per determinar la utilitat de fer proves de cribratge (screening) a la població, que estableixen quan està indicat suportar els costos econòmics d’aquestes proves a gran escala. Els criteris estableixen que els cribratges tenen sentit a) quan la malaltia a prevenir té un efecte negatiu sobre la qualitat o quantitat de vida; b) quan hi ha tractaments acceptables per a la curació; c) quan la malaltia té un període asimptomàtic durant el qual la detecció i el tractament milloren significativament el pronòstic; d) quan el tractament en la fase asimptomàtica és significativament més eficient que endarrerir el tractament fins que apareguin símptomes; e) quan les proves tenen un cost raonable, i f) quan la prevalença de la malaltia és prou alta per justificar els costos. El cribratge de nens acabats de néixer, els cribratges ginecològics i el cribratge ocular del diabètic són tres exemples absolutament quotidians en què es practica el seguiment preventiu en medicina.

Tot i això, heu sentit a parlar de cribratges per prevenir problemes de salut mental? I, en concret, heu sentit res sobre la prevenció de la cronificació de l’impacte del confinament? Sorgeix, doncs, la pregunta sobre el perquè, i se m’ocorren diverses respostes. La primera és que potser els professionals, en el meu cas els psicòlegs, hem fracassat tant a l’hora de demostrar l’eficàcia dels tractaments per si mateixos com, sobretot, de les intervencions primerenques i preventives durant els mesos posteriors a una situació d’impacte psicològic massiu. La raó d’aquest fracàs pot ser doble: que realment les intervencions no siguin eficaces o que no es destini, ni de bon tros, la mateixa quantitat de fons a la investigació en salut mental que es destinen als temes mèdics. La segona explicació és que els professionals no hem sabut –o no hem tingut els recursos– per divulgar la quantitat de proves científiques aparegudes els últims 20 anys que donen suport als models de seguiment preventiu especialment després de situacions d’impacte emocional, perquè just en aquestes situacions es compleix el criteri c). Ara només falta convèncer qui correspongui que l’impacte d’una pandèmia i d’un confinament generalitzat de 46.000.000 persones durant set setmanes o més és un bon moment per canviar aquesta tendència.