Una esquerra amb enigma
El jove Trincão, un desconegut quan el va fitxar el Barcelona, és un talent per explotar
Va ser un fitxatge sorprenent pel preu (31 milions d’euros), però la realitat és que Francisco Trincão serà jugador del Barcelona la pròxima temporada. Tant per joventut (20 anys) com per trajectòria es tracta d’un semidesconegut per al gran públic, de manera que és obligat respondre a aquestes preguntes: com és futbolísticament el jugador portuguès? En què destaca i en què ha de millorar? Vet aquí la meva visió tàctica.
LA POSICIÓ DINS EL CAMP
El que primer cal definir és la posició. Trincão és un futbolista de vocació ofensiva i amb una suma de característiques que el fan un jugador complet a l’hora d’atacar. Es tracta d’un esquerrà de notable qualitat habituat a jugar a cama canviada com a extrem dret. Partint d’aquí és on se sent més còmode, ja que ho fa bé venint cap endins per traçar diagonals d’associació o fins i tot de finalització. Un futbolista que respon al rol actual de “fals extrem” del futbol modern.
FORTALESES MODIFICADOR DE SISTEMES
Una altra de les seves particularitats és que permet canviar de sistema sense necessitat de retocar altres coses, perquè la seva idiosincràsia futbolística està a mig camí entre el mig del camp i la davantera. Trincão té certes condicions per ser extrem però no totes, de la mateixa manera que té aptituds per ser migcampista però no és un prototip ideal per desenvolupar aquesta tasca. Una indefinició que li jugarà en contra en contextos puntuals de partit però que fan d’ell un jugador interessant si es busca un extrem que doni suport a la mitja. També cal destacar com a factor valuós el fet que, malgrat que és esquerrà marcat, no és un esquerrà tan tancat, ja que no l’incomoda jugar a la banda esquerra havent de sortir per l’exterior. De fet, aquesta opció pot ser una variant interessant quan l’objectiu sigui arribar per fora.
POTENT I AMB BON BALANÇ OFENSIU
Ha firmat vuit gols i cinc assistències en els 1.064 minuts que ha disputat sumant lliga portuguesa i Europa League. És a dir, un gol cada 134 minuts i una assistència cada 212 minuts. Uns números que cal ponderar al nivell real de la lliga portuguesa però que són notables. Registres sustentats per una alta capacitat de xut exterior (1,7 xuts de mitjana per partit) i per un bon toc a pilota aturada. I és que Trincão té un impacte d’esquerra controlat alhora que contundent, si convé.
D’altra banda, és més potent que ràpid, tampoc és lent. Té la complexa virtut de portar l’esfèrica a prop del peu sense que això li resti prestacions. A més, la seva corpulència l’ajuda a solucionar possibles moments d’igualtat amb els seus perseguidors. És molt bo com a pilot de contraatacs perquè sap diferenciar quan és necessari continuar amb la conducció i quan no. En realitat, és molt bo en les transicions.
FANTÀSTIC EN L’UN CONTRA UN
Sens dubte una de les seves millors virtuts és el driblatge. A la Lliga NOS del seu país assoleix una mitjana d’un elevadíssim 72,4% d’encert en els un contra un i, en dos dels seus últims tres partits disputats a l’Europa League (contra l’Slovan de Bratislava i el Rangers), va registrar un 75% de driblatges reeixits. En gran part, perquè té un toc ràpid i sec i capacitat de sortida cap als dos costats de l’acció. Tant és en quin sector del camp el faci, perquè el portuguès té recursos variats i a més improvisa prou bé. Pot ser una peça a tenir en compte en contextos d’atac contra defenses que es tanquen molt.
DIAGONAL DE DINS CAP ENFORA
Una de les accions marca de la casa del portuguès són les diagonals que fa des dels intervals centrallateral cap a la banda corresponent. Aquesta característica el converteix en un element amb capacitat d’adaptació a un 4-3-3 amb extrems tancats. Una variant que el Barça feia amb Valverde i que, depèn com, també es fa amb Quique Setién.
A MILLORAR
El portuguès no és un jugador complet. Almenys de moment, presenta aspectes per a la millora.
EXCÉS DE TOCS
Mirat en el còmput global fa massa tocs massa sovint. No ha trobat aquell punt de coneixement del joc senzill, i aguanta la pilota fins i tot en les situacions que no ho requereixen. És un factor en què ha d’evolucionar. Encara més en el “context Barça”, on hi ha multitud de situacions d’atac amb defenses denses davant les quals una circulació ràpida es converteix en imprescindible.
INTENSITAT I CONCENTRACIÓ DEFENSIVA
L’ambició que mostra amb la pilota no és proporcional a la feina que aporta sense. Es posiciona amb cert rigor, però el seu condicionant principal és el punch defensiu en seqüències col·lectives. Quan ha de fer pressions intenses amb poca esperança de recuperació és quan més s’aprecia aquesta falta d’energia. També es manifesta una baixa concentració quan el rival mou l’esfèrica de banda a banda, ja que, moltes vegades, està desplaçat de la seva zona. És jove i té marge de millora, però ha de corregir aquest aspecte amb certa celeritat.
Si bé és cert que encara és lluny de ser una realitat, també ho és que és un futbolista amb potencial. Només el temps dirà si el seu preu real està d’acord amb el desemborsament que s’ha fet. Només el futur sap si està preparat per fer-se un lloc al nivell que requereix el Barça, però del que no hi ha dubte és que la seva cama esquerra desprèn futbol.