L’home número 255
La carrera d’un jugador de l’NFL dura de mitjana tan sols tres anys, i molts descobreixen que està arribant a la fi el dia del draft
L’home més afortunat del draft de l’NFL no és Joe Burrow, el primer a ser-ne elegit i nou quarterback dels Cincinnati Bengals, ja que tothom sabia que aquesta era la seva destinació com el millor jugador de la seva promoció. L’home més afortunat és Tae Crowder, linebacker dels bulldogs de la Universitat de Geòrgia, seleccionat pels Giants de Nova York amb el número 255, i per tant l’últim.
Cap a aquesta època de l’any, l’esport internacional –i sobretot el dels Estats Units– acostuma a estar embrancat en el començament de la temporada de beisbol, els playoffs de l’NBA i l’NHL (hoquei sobre gel), el derbi de Kentucky (curses de cavalls), el Masters d’Augusta (golf), els desenllaços de les lligues de soccer i les últimes rondes de la Champions League. Però enguany, amb totes aquestes competicions suspeses, l’única connexió de centenars de milions de fans amb l’esport ha estat el draft de l’NFL.
L’espectacle en què els millors jugadors de futbol americà universitaris són adquirits pels equips professionals és associat amb un moment de joia; al capdavall, només 255 tenen aquest honor i aquesta garantia d’uns contractes milionaris que en general els resoldran la vida. A la resta només els queda la possibilitat d’anar-se’n a jugar al Canadà
(per moltíssims menys diners) o confiar que un gerent eixerit s’hi fixi i truqui a la seva porta.
Però el draft també és un moment de gran drama, tristesa i incertesa. És quan els jugadors veterans –i no tan veterans– descobreixen que les seves carreres arriben probablement a la fi, perquè els equips on juguen escullen algú per a la seva posició, més jove i potser millor: el seu substitut. Alguns aconsegueixen competir pel lloc; d’altres són traspassats. Per la majoria significa, malgrat tot, l’adeu. Toby Gerhart, seleccionat a la segona ronda del 2010 (el número 51 en total), recorda haver-se posat a plorar amargament cinc anys més tard mentre veia la televisió, en descobrir que els Jacksonville Jaguars havien apostat per T.J. Yeldon, el running back d’Alabama. Li havia arribat l’hora.
Molts jugadors de l’NFL estan molt ben pagats (Kirk Cousins, el quarterback dels Minnesota Vikings, va guanyar 25 milions d’euros l’any passat, per posar un exemple), i el sou mitjà d’un jugador de la lliga de futbol americà s’acosta als 800.000 euros anuals. El que molts no s’imaginen és que les carreres duren poc més de tres anys de mitjana. Els aficionats veuen a les pantalles durant moltes temporades les cares dels més famosos, però la immensa majoria no tarden a perdre el lloc. Cada
A l’NFL hi ha coses que no canvien, com la manera de fer dels Patriots i el seu entrenador, Bill Belichick. Es podria haver pensat que, després de la fugida de Tom Brady als Tampa Bay Buccaneers, haurien aprofitat el draft d’aquest any per buscar-li un bon successor. Però no. La seva tècnica és canviar les seleccions de la primera ronda (on hi ha els universitaris més cotitzats) per un nombre més gran en rondes posteriors o per fitxar jugadors ja establerts. Aquesta temporada, si finalment es juga, competiran per succeir Tom Brady el veterà Brian Hoyer i el principiant Jarrett Stidham.
any surten 255 nous jugadors del draft que els prenen el lloc.
La gran festa anual de l’NFL se celebra dos mesos llargs després de la Super Bowl, però aquest any ha tingut lloc de manera virtual a l’hotel Bellagio de Las Vegas per les regles de distanciament derivades de la pandèmia. No hi han estat presents els jugadors, ni els seus familiars, ni els entrenadors i presidents dels equips per donar-los la nova samarreta, abraçar-los i oferir-los un contracte. Els aficionats ho han seguit des de casa, acompanyats de six packs de cerveses i crispetes de blat de moro.
Com estava escrit, el número 1 ha estat Joe Burrow, que va liderar els tigres de l’LSU en una temporada perfecta, amb 15 victòries i cap derrota, i el triomf final a Nova Orleans sobre Clemson. Avui tots els crítics estan convençuts que pot guiar els Cincinnati Bengals a una glòria que desconeixen des dels temps ja remots de Boomer Esiason i Cris Collinsworth, però els vents canvien molt ràpid de direcció en el futbol americà. El rei del moment es va passar tres anys com a suplent a la Universitat Estatal d’Ohio, i tan sols es va obrir camí traslladant els trastos a Louisiana.
A l’NFL hi circula la dita que per als jugadors només hi ha dues coses segures: que es lesionaran i que algú posarà fi a la seva carrera abans d’hora. És una predicció que gairebé sempre es compleix, amb excepcions de personatges de goma com Brett Favre, l’exquarterback dels Green Bay Packers, que té el rècord de 297 partits consecutius, o l’acabat de retirar Eli Manning, que va disputar 210 partits seguits amb els Giants. Molts van plorar fa uns dies, com Gerhart, quan es van adonar que els seus equips ja tenien un successor per a ells.
L’última selecció del draft es coneix com a Mister Irrelevant, i el cert és que la majoria ni tan sols arriben a jugar, malgrat que hi ha excepcions, com el kicker Ryan Succop, encara en actiu després d’11 temporades. Tae Crowder, el número 255 d’aquest any, espera tenir aquesta mateixa sort.
L’últim elegit és conegut com a Mister Irrelevant, i molt pocs aconsegueixen triomfar a l’NFL