El risc de la recepta sueca
Suècia ha mantingut oberts bars, restaurants, botigues, gimnasos i escoles malgrat el coronavirus. Conscients de disposar un dels millors sistemes d’atenció mèdica del món per a una població de poc més de deu milions de persones, el primer ministre socialdemòcrata, Stefan Löfven, d’acord amb l’epidemiòleg Anders Tegnell –amb experiència a l’OMS–, va arriscar amb la seva recepta per a la crisi. Només les universitats van acabar clausurades, quan se’l va començar a acusar de passivitat. Però ni s’han tancat fronteres, ni tampoc negocis. Ni tan sols s’ha recomanat el teletreball. Les fotografies que arriben d’Estocolm, amb els nens jugant als parcs o amb els adults gaudint de les terrasses davant l’arribada del bon temps, produeixen enveja.
La recepta sueca és una genialitat o una bogeria? Segurament no es pot respondre amb rotunditat. A Löfven, que governa gràcies al pacte entre els socialdemòcrates i els verds, li va bé, ja que ha escalat cinc punts en les enquestes des que va esclatar la crisi. Ell assegura que la seva estratègia no és la que pretenia Boris Johnson per al Regne Unit (contagi massiu per provocar la immunitat col·lectiva), que ha acabat en un desastre personal i per al país, sinó que consisteix en un enfocament de baixa escala que pot ser sostenible en el temps, basat en tests massius i una sanitat de qualitat.
De tota manera, els últims dies, la fórmula magistral sueca està començant a posar-se en dubte, perquè té poc cost econòmic però comencen a créixer el nombre de morts molt per sobre dels seus veïns nòrdics, amb disposicions més restrictives. La xifra de víctimes és superior als 2.100, mentre que a Finlàndia i Noruega (amb la meitat de la població que Suècia) registren 201 i 190 morts per la Covid-19. És més, un grup de 22 científics suecs han demanat d’intervenir en les decisions de l’Agència Pública de Salut per poder fer correccions a l’estratègia vigent.
El Govern suec confia en la responsabilitat dels seus conciutadans, cosa que diu molt de la seva cultura democràtica i de la seva confiança en la població. Però les imatges que ens arriben dels seus mercats, jardins i cafeteries no semblen les més aconsellables, per la concentració de persones que evidencien. La Covid-19 ens demostra que el confinament, la pràctica massiva de tests i una bona sanitat són els instruments per afrontar aquesta pandèmia. I la responsabilitat de la gent és igualment clau per abordar la reclusió i la desescalada. La meva generació sempre va sentir admiració per aquest país, després que Círculo de Lectores convertís en best-seller Suecia, infierno y paraíso , d’ Enrico Altavilla, que glossava la llibertat educativa i sexual de la seva gent, mentre el franquisme ens reprimia. Sort que abans Josep Pla ,al seu llibre El Nord, ens havia advertit que els suecs, “sota un fons ingenu, presenten un grau de bogeria absurda i incurable”. Gràcies a això no ens vam creure llavors que el país fos l’infern, ni que ara sigui el paradís.