L’àrid futur de Neom
La ciutat de l’avenir que l’Aràbia Saudita construeix de zero a la costa ja aixeca ressentiments
El futur ja no és el que era i el de la Ciutat del Futur, tampoc. Ni les consultories més ben remunerades, ni els gels desinfectants de la família Trump no aconsegueixen deslliurar Neom de l’aroma feudal. Encara que el problema potser és, precisament, encapritxar-se a fundar una megaurbs futurista a cop de consultora i talonari.
Neom, “el projecte més ambiciós del món”, promet –i això sí que és apuntar a la Lluna–, a més de pluja artificial, la seva pròpia lluna de pega, a la vora del mar Roig. Tot i això, a aquest nen consentit de l’hereu saudita, Muhammad bin Salman, comencen a sorgir-li enemics molt més de pressa que les grans alberedes de la intel·ligència artificial per les quals han de passar els robots lliures.
En la intersecció de Chanel Número 5 i els camellers de debò estan saltant espurnes. Perquè passar de carreteres sense asfaltar i barquetes de pesca a profecies de taxis volants –fins i tot en aquesta geografia mosaica– no és una violència purament conceptual, sinó molt real.
“Això és terrorisme d’Estat. És desplaçar a la gent per la força i no vull anar-me’n, ni cap compensació, només vull quedar-me a casa meva”. Qui així parlava davant el mòbil era Abdul Rahman al-Howeiti,
La primera fase, Badia de Neom, a càrrec de la firma nordamericana Aecom, afecta 20.000 persones de dos pobles, Sharma i el seu, Al-Khuraiba, que seran expropiades i indemnitzades. La segona fase serà la industrial, en un lloc on fins als anys vuitanta no hi va haver electricitat.
Neom, segons el fullet, serà “una comunitat pionera d’emprenedors” i “un accelerador del progrés humà”. La factura és de mig bilió de dòlars, encara que cal veure d’on sortiran ara, amb l’enfonsament del cru i el pànic inversor.
Potser es queda en zona econòmica especial, amb ganes d’agafar Dubai desprevinguda. Encara que hagi quedat clar que no és la taula rasa promesa al capital per imposar les seves regles. Avui dia, Neom és un altre projecte desenvolupista per arruïnar la costa.
El beduí, Abdul, va predir en el seu vídeo del dia 13: “No em sorprendria que vinguessin a matarme, que llancin armes i després em diguin terrorista”. L’endemà, la policia va fer exactament això, “en defensa pròpia”.
Malgrat la propaganda, Neom no va ser mai una ciutat. Com podria ser-ho, amb una mida una mica més petita que Catalunya. Havien de ser dotze, però els últims càlculs parlen de tres, acabades amb dos anys de retard, el 2023, per a uns 30.000 mil individus. Malgrat que el Consell Assessor està ple de llumeneres (bastants se’n van desvincular després de l’esquarterament de
Jamal Khashoggi) els números desafien la intel·ligència, artificial o no. Hauria d’arribar al milió d’habitants en deu anys, a temps per a la Visió 2030 de Bin Salman. Un pla de diversificació de l’economia saudita del qual Neom és el fermall de silici, o sigui, de sorra.
Encara que Neom va ser anunciada en el Davos del Desert del 2017, amb prou feines n’han transcendit fotos. Perquè l’únic acabat –per la constructora de la família Bin Laden– són les residències del rei Salman, del príncep i els seus germans, amb el mar davant, el camp de golf darrere i els heliports als costats. Futurisme zero: és una rèplica del palau del monarca saudita a Tànger. A quatre passes hi ha Sharma, dos resorts de cinc estrelles i un llarg litoral. Un dia clar, Bin Salman podrà veure des de la finestra les illes egípcies de Tiran i Sanafir, cedides pel seu protegit el mariscal Al-Sissi a Riad, que ara podrà construir sobre elles un pont de plata fins a Xarm al-Xeikh.
S’especula que a Neom no hi regeixi la llei del regne, sinó la voluntat del rei. Més edat mitjana. I que a les seves platges gairebé verges hi hagi una certa permissivitat d’abillament i beguda. S’haurà de veure.
Altres promeses semblen ja menys llunyanes. “Serà una ciutat automatitzada en la qual tot es veurà i on tots seran rastrejats, on no caldrà posar denúncies perquè les computadores detectaran els delictes i posaran les multes pel seu compte”. Un lloc ideal per passar-hi les vacances.
Però n’hi ha més. Gratacels agrícoles o professors hologràfics.O carrers en els quals, segons el príncep, “no hi haurà embussos gràcies als cotxes autònoms, els robots i els drons”. És aquesta una regió en la qual, ja se sap, moltes coses es desencallen a cop de dron.
Un veí beduí que penjava vídeos denunciant les expropiacions ha estat assassinat