El cinema que ve: menys sexe i més efectes
El virus incrementa els costos de les pel·lícules, que d’entrada seran més castes, amb més efectes visuals i menys exteriors
El cineasta Fernando Colomo i el seu equip fa setmanes que rumien com s’ho faran per rodar la seva pròxima
pel·lícula, Poliamor para principiantes, amb un guió inicial que inclou, no cal dir-ho, escenes de llit. El rodatge començarà després de l’estiu, quan encara no hi haurà vacuna contra el coronavirus, i per tant les mesures de seguretat sanitària hauran de ser extremes. Les solucions passen per invertir més diners en el projecte, recórrer més a la tecnologia i, fins i tot, retocar el llibret per reduir al mínim el contacte físic sense desvirtuar la història. El film serà un camp de proves dels canvis a curt i llarg termini que per bé i per mal transformaran aquesta indústria, en alguns aspectes només a curt termini però en d’altres potser per sempre i de manera irreversible.
Serà menys eròtic el cinema que ve? Les opinions dels agents consultats són diverses. Josep Amorós, director de producció de pel·lícules
com Viaje al cuarto de una madre,
Los últimos días o aquesta pròxima de Colomo, pensa que, malgrat que als rodatges més immediats les escenes íntimes s’hauran de reduir o, fins i tot, evitar tant com es pugui, a la llarga “n’hi haurà d’haver”. Perquè l’erotisme “forma part de l’essència de la nostra vida, i el cinema reflecteix la vida”. Si un film relata el procés d’enamorament d’una parella, suprimir el petó i les carícies a què condueix l’amor “crearia una sensació d’irrealitat, ansietat i decepció” intolerable per a l’espectador. I sense amor no hi ha cinema.
Sense discrepar-ne al cent per cent, el també productor Enrique López Lavigne sí que vaticina una progressió en què veu com “una tendència a la infantilització i la negació del sexe que creixia i s’imposava des dels vuitanta i que potser l’accés fàcil al porno amateur a internet afavoria de manera indirecta”. Així doncs, a parer seu sí que “tindrem un cinema més cast”.
Raúl Berdonés, president del grup Secuoya i de la productora Álamo, que està a punt de començar el primer rodatge en pandèmia amb Papa o mamá (de Dani de la Orden, amb Paco León i Inma Cuesta), pensa que “no podem permetre que la part sentimental i de fricció es perdi” del tot. I, “si d’aquí un any el virus encara impedeix que ens fem petons, el menys important de tot serà rodar pel·lícules”. Així doncs, l’única opció és “buscar el mètode més segur i garantir la salut d’actors i tècnics mitjançant protocols de seguretat sanitària, amb molts tests”.
Malgrat que la situació és nova per a tothom, una àrea marginal del negoci del cinema té una part del camí avançat, i els seus promotors estan disposats a ensenyar el que saben. És la indústria del porno, que ja s’ha ofert a Hollywood per compartir la seva expertise en el que, conscients de les grans diferències entre la Covid-19 i les afeccions de transmissió sexual, pot ser útil. Així, l’exactriu porno i ara doctora especialitzada en sexologia Sharon
Mitchell pot explicar com va crear i com funciona el ja generalitzat registre de verificació de netedat dels artistes PASS (performer availability scheduling services), que exigeix que els actors del ram siguin examinats cada 14 dies per descartar les malalties corresponents.
Les seqüències de sexe i erotisme entre intèrprets no són les úniques que preocupen des de la irrupció del virus. Què cal fer amb les que requereixen un nombre considerable de figurants i desplegaments importants en exteriors, on els permisos seran difícils? La primera resposta està en els mitjans virtuals i remots a través de la tecnologia: croma per crear fons artificials, drons, imatges generades per ordinador, animació digitalitzada...
Les eines d’efectes visuals ja vivien la seva enèsima revolució abans de la pandèmia, sobretot arran d’El rey león i The Mandalorian o del film bèl·lic 1917. Però, “si això s’allarga, el croma s’estendrà, i tot serà més virtual”, pronostica
Berdonés. I precisa que “els bons efectes visuals són cars, tot i que, com més es fan servir, més s’abarateixen”.
De moment, el confinament ha obligat a esprémer neurones i canviar hàbits de manera de vegades molt productiva. Els responsables de la sèrie The blacklist van decidir passar-se a l’animació, en to còmic, per poder acabar la setena temporada en ple tancament dels membres de l’equip a casa. Va ser un cas extrem i feliç de creativitat a través dels mitjans digitals i la feina en línia. Es tracta d’uns recursos que el productor Josep Amorós té clar que a partir d’ara s’explotaran molt més, no només en els continguts, sinó també en els processos de rodatge; per exemple, per transmetre imatges per internet durant les filmacions, per visualitzar el que s’està rodant pel mòbil o la tauleta en comptes d’amuntegar-se davant d’un monitor o per evitar viatges i reunions presencials, que, com s’ha vist, es poden fer per videoconferència.
Una altra resposta important a l’hora d’evitar o reduir els riscos d’infecció està en una explotació més gran dels platós, tant d’interior com d’exterior. Les escenes clau de
Lo imposible, la pel·lícula de Jota Bayona sobre el tsunami del 2004 a l’oceà Índic, es van rodar en un plató exterior: el dels estudis de l’ala
QUAN EL SEXE ÉS INELUDIBLE
Colomo rumia com es rodarà sense riscos ‘Poliamor para principiantes’
EL CINEMA PORNO POT AJUDAR
L’exactriu porno i ara doctora Mitchell va fer un registre que verifica la salut dels actors
MÉS PEL·LÍCULES ‘INDOOR’
El nou ordre dificulta les escenes amb molts figurants i afavoreix els rodatges al plató
cantina Ciudad de la Luz, que va acabar fent fallida però “segurament seria bo reflotar-la”. Ho diu Berdonés, amb una companyia que disposa d’un estudi de 22.000 metres quadrats amb cinc platós. “En un plató ho tens tot controlat. Hi ha servei mèdic, infermeria, vigilància, zero contacte amb l’exterior... El lloc ideal per al cinema post-Covid-19”, remarca Lavigne.
Efectes visuals, grans platós i, sobretot, protocols sanitaris faran aquest cinema simultani i posterior a la pandèmia molt més car: fins a un 20% més en les produccions més grans, segons estimacions del sector a Hollywood, i al voltant d’un 10% en les pel·lícules mitjanes, segons Berdonés. “I això si ningú no es contagia, perquè, si algú s’infecta, serà una catàstrofe”. Almenys durant un quant temps, caldrà aïllar plantes d’hotel o hotels sencers, els rodatges seran més lents i costosos, com els transports, perquè requeriran més distàncies i, per tant, més vehicles. I tot plegat sense que ara per ara hi hagi una companyia o un sistema d’assegurances que prevegi els riscos suplementaris: el gran maldecap dels productors.
Pot ser que els grans estudis assumeixin els sobrecostos per oferir al públic el que espera dels seus llançaments. Però els cineastes independents estudien altres estratègies. “Cal ser realistes. Quan penso a rodar en el nou ordre, planifico històries poc complicades. I una reunió que abans situaria en un bar la canviaré a una sala”, diu el director i productor Álvaro Longoria. I afegeix que sempre serà millor canviar o treure un pla que trucar-lo. “Caldrà ser pràctic i crear escenes gestionables”, coincideix el director Carlos Marqués-Marcet. “Els guions hauran de ser més senzills”, assenyala Tono Folguera, productor de Lastor Media.
Més enllà dels processos creatius, la crisi del coronavirus canviarà la indústria del cinema. Ja l’està canviat. “En aquests tres mesos el procés que imposava el cinema a casa sobre el de projecció en sales ha progressat com en condicions normals hauria progressat en cinc anys”, opina Lavigne. I aviat assistirem, afegeix, a interessants fusions i aliances entre operadors de producció, distribució i exhibició de pel·lícules i sèries. L’essència tornarà a ser la de sempre –és el que vol tothom–, però la manera de fer i de veure cinema ja no serà la mateixa. La nostra vida canviarà. El cinema, també.
CANVIAR TEMES
I GUIONS
El cinema independent apunta cap a històries més senzilles que compensin sobrecostos
MÉS CONSUM A CASA
El cinema en línia ha crescut en tres mesos tant com hauria crescut “en cinc anys normals”
UNIR-SE O MORIR
El sector preveu més aliances entre empreses que fan, distribueixen i exhibeixen cinema