Marc Antoni Broggi
Pres. Comitè Bioètica Catalunya
El doctor Marc Antoni Broggi, que presideix el Comitè de Bioètica de Catalunya, va participar ahir en el debat de Barcelona Tribuna que organitzen la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i La Vanguardia
Onada de tancaments de negocis al Barri Gòtic de Barcelona. Els cartells de traspàs són la part visible dels primers passos d’un cruel i nou procés de gentrificació i degradació comercial al centre de la ciutat.
I, a sobre, els comerciants denuncien que el menysteniment de l’Ajuntament alimenta l’agonia. Aquests dies molts contemplen com a afronts personals les obres a les portes de les botigues del Portal de l’Àngel, la gestió de les cues del repartiment d’aliments de la parròquia de Santa Anna, les restriccions i els talls de trànsit de la Via Laietana i les seves noves i molt inquietants voreres... Els comerciants diuen que, si el govern de l’alcaldessa Colau no els té en compte i es decideix a propiciar que els barcelonins tornin al centre, aviat hi haurà una segona onada de tancaments encara més cruel. I llavors ja només es veuran colmados, franquícies i botigues de samarretes amb la imatge de la Blancaneu esnifant cocaïna.
Perquè aquests dies el riu està agitat, i alguns intenten treure’n profit. Ho expliquen comerciants, immobiliaris, propietaris de locals... L’associació de comerciants Barna Centre calcula que la pandèmia ja ha obligat a tancar almenys 27 botigues. Parlem principalment de petits comerços de caràcter familiar amb pocs treballadors, diversos anys a sobre i molts maldecaps pel lloguer. No han resistit el confinament.
Una víctima d’aquesta situació és un comerç de cosmètica natural del carrer Santa Anna. Pagaven 4.000 euros al mes per un local de 39 m2 construïts. La propietària explica que va rebre les primeres ofertes abans de penjar el cartell de lloguer, ofertes a la baixa de gent ja coneguda al barri propietària de botigues de carcasses de mòbils, d’ulleres de sol, de souvenirs... “I què estan fent? –continua la propietària– Doncs ofereixen pagar 2.000 euros al mes el primer any, 2.400 el segon, una mica més el tercer... Sempre que, malgrat que el local està impecable, els deixis una carència de tres mesos per obres. Tinc unes quantes ofertes d’aquest estil. Qui pot intentar muntar un negoci al centre de Barcelona en aquests moments? Simplement intenten aprofitar la situació per aconseguir un local nou a un preu molt inferior al que ja paguen i aguantar fins que els turistes tornin. Si els turistes tornen aviat, ja tenen dos negocis en funcionament, i, si tarden més del que preveuen, poden tancar l’antic. Jo, mentre pugui, els diré a tots que no. Vaig tenir una botiga de regals molts anys i no vaig poder aguantar la competència d’una cadena. A més a més, m’afligeix que el teixit comercial del barri es deteriori”.
Aquí tothom es pensa que els turistes tornaran, abans o després. El que ningú no té clar és qui aguantarà fins aleshores. Ara molta gent que va posar part del seu patrimoni com a aval per aconseguir un préstec i resistir uns quants mesos més creua els dits. Des de Barna Centre diuen que, si la gent de la resta de la ciutat no s’anima a baixar al centre, molts comerciants endeutats acabaran a la ruïna. I el temut monocultiu comercial ja no trobarà barreres al Gòtic.
“La veritat és que la meva dona i jo estem molt afectats –diu Santiago Martín, acabant d’embalar–. Esperàvem que la nostra filla ens agafés el relleu, però el nostre negoci ja no és viable”. Martín i la seva dona van obrir fa 43 anys al carrer Ferran el comerç d’artesania Itaca. “El confinament ha estat definitiu. La gent es pensa que una
Els comerciants creuen que sense la complicitat municipal aviat tancaran més botigues
Les obres i, sobretot, les restriccions al trànsit crispen l’ambient
botiga al centre és un gran negoci, però amb prou feines tens marge de maniobra. Els turistes tornaran, d’aquí un mes o un any, però nosaltres no podíem aguantar més. Els que vinguin només trobaran pubs, colmados i botigues de souvenirs”.
Per això els comerciants demanen ajuda a l’Ajuntament. “Necessitem que es reguli el preu dels lloguers, necessitem que Barcelona replantegi el seu model turístic –diu Teresa Llordés, presidenta de l’associació de comerciants Barna Centre–, però el que més necessitem ara és la complicitat de l’Ajuntament per animar els barcelonins a tornar al centre. Rere cada tancament hi ha una història dramàtica. I fins ara les polítiques municipals no ens estan ajudant.
El menysteniment de l’Ajuntament està agreujant aquesta agonia. El Gòtic és el cor de Barcelona, i, si el cor es para, la nostra ciutat també es pararà. De tota manera, soc optimista, encara tinc esperances. Crec que entre tots podem capgirar aquesta situació”.
L’última controvèrsia la van portar els talls al trànsit de la Via Laietana dels caps de setmana, les restriccions la resta dels dies i les seves noves i molt inquietants voreres. “L’Ajuntament no ens fa cas –diu Josep Maria Roig, a la històrica pastisseria La Colmena–. Dissabte no va venir ningú per culpa del tall. I les noves voreres ho compliquen tot encara més. La desescalada està sent molt dura. Al Gòtic no hi ha nens, no hi ha famílies... Vivim del turisme perquè cada pis que un veí deixava es convertia en turístic. I ara els barcelonins són més reticents que mai a baixar al centre. Tenen por d’agafar el metro. Si els treus carrils de circulació i aïlles la zona els caps de setmana, es queden al seu barri. Estem recorrent als estalvis”.
La penúltima controvèrsia la van portar les obres del Portal de l’Àngel, l’obertura de rases a les mateixes portes dels comerços. Des de Barna Centre lamenten que aquestes obres, que ja arrosseguen retards des dels temps dels enrenous a la plaça Urquinaona, hagin de fer-se just en el moment en què la ciutat intenta recuperar l’activitat econòmica. “Cal tenir en compte que aquest carrer actua com a pol d’atracció de tot el barri, que molts dels ciutadans que s’animen a comprar a les seves franquícies tradicionalment dediquen després una estona a vagarejar pel Gòtic. Bona part d’aquestes obres es podien haver avançat durant part del confinament, quan es van permetre aquest tipus de treballs. Ho vam demanar a l’Ajuntament! Però ens van dir que tranquils, que ja ho veurien...”.
I l’antepenúltima controvèrsia la va portar la gestió de les cues del repartiment d’aliments de la parròquia de Santa Anna, unes cues que no paren de créixer. “Aquí ningú no demana que no es facin les cues; finalment, sembla que l’Ajuntament les està reorganitzant... Però és que fa molt temps que demanem a l’Ajuntament que intenti minimitzar l’impacte que tenen en l’espai públic. Tan difícil és posar uns serveis per a unes persones que fan cues que han arribat fins a la plaça Catalunya?”.