Pequín imposa a Honk Kong una llei de seguretat que castiga la dissidència
La policia secreta xinesa podrà des de setembre actuar oficialment al territori
El Parlament xinès, que es reuneix una vegada a l’any, és terreny poc propici a les sorpreses. Allà la unanimitat és la regla i són comptades les excepcions en les quals s’escolten veus dissonants. Per això, quan les pantalles del Gran Palau del Poble van mostrar ahir el resultat de la votació sobre la controvertida llei de seguretat nacional de Hong Kong, al saló principal tan sols hi va haver lloc per als aplaudiments: 2.878 vots a favor, sis abstencions i un en contra.
La nova normativa pretén “impedir, aturar i castigar” aquells delictes que posin “en greu perill la seguretat nacional” com la subversió, la sedició, el separatisme, les activitats terroristes o les ingerències estrangeres en el seu territori.
Pequín i els seus aliats hongkonguesos defensen que és una llei similar a la d’altres països i que només afectarà a un “petit nombre de persones”. Però els seus arguments no dissipen les pors de gran part de la població, que considera que s’utilitzarà per erosionar els seus drets i llibertats i consolidar el control xinès sobre el territori. “És el començament d’un trist capítol”, va resumir la legisladora prodemocràcia Claudia Mo.
Un dels articles que més polèmica genera és el que obre la porta perquè la policia secreta xinesa actuï oficialment en territori hongkonguès, una pràctica fins a ara prohibida. Atesa la naturalesa autoritària del règim xinès, es tem que Pequín utilitzi els seus agents per apaivagar els crítics sota l’acusació de “subversió contra el poder estatal”, l’argument més repetit per posar els dissidents entre reixes.
Però hi ha molts més dubtes. Què s’entén per terrorisme? Cridar una consigna contra el Govern xinès o contra el seu president serà punible? Què passa si un es declara independentista? I amb la vigília anual per les víctimes de Tiananmen? Podran els magistrats estrangers que ja exerceixen a Hong Kong jutjar aquest tipus de casos?
Per obtenir respostes caldrà esperar a la versió definitiva que ara redactarà un comitè legal de l’Assemblea Nacional Popular xinesa.
Un cop enllestida, la norma serà ratificada pel comitè permanent de l’ANP. Finalment, s’implementarà –presumiblement abans de setembre– publicant-la al butlletí oficial hongkonguès sense ser sotmesa al control del Parlament autonòmic.
La mesura ja ha rebut la condemna de força governs estrangers, sobretot el dels Estats Units. El dia anterior, Mike Pompeo va comunicar que el Departament d’Estat ja no considera que la ciutat tingui un alt grau d’autonomia respecte a la Xina. Més fusta al conflicte entre les dues superpotències. Aquesta declaració obre el camí perquè la Casa Blanca revoqui l’estatus preferencial que atorga a Hong Kong des del 1997. A la pràctica, això podria suposar la imposició d’aranzels molt més alts a les exportacions, la limitació dels intercanvis comercials o la necessitat que els hongkonguesos obtinguin un visat per viatjar als Estats Units.
A falta de saber si finalment es concreta alguna d’aquestes sancions, el que sembla clar és que tots els implicats resultarien perjudicats. La Xina, perquè la ciutat li serveix com a pont per realitzar les seves transaccions a l’exterior; els EUA, perquè té centenars d’empreses i 85.000 de nacionals treballant en territori hongkonguès, i la mateixa Hong Kong, que veuria soscavat el seu paper de centre comercial i financer de primer ordre. Totes les parts “haurien de reduir i mantenir el model d’ “un país dos sistemes”, que ha servit a tots tan bé durant tants anys”, va aconsellar Craig Allen, president del Consell Comercial EUA -Xina.
Mentrestant, els sectors prodemocràcia es preparen per a noves mobilitzacions com la que dimecres va deixar uns 360 arrestats. Tot i això, és difícil que les seves protestes modifiquin l’actitud de Pequín, que amb cada barricada i cada bandera dels Estats Units als carrers hongkonguesos sent més urgència per aplicar la llei d’una vegada per sempre.
Els EUA tenen l’opció de revocar l’estatut preferencial que facilita a l’excolònia les relacions comercials