L’Índia i la Xina posen al límit la seva frontera de l’Himàlaia
Els dos països envien milers de tropes extres a la línia de control a Ladakh
A cops de puny, a garrotades i a pedrades. Així s’han estat barallant, a 4.500 metres d’altitud, dos dels dos exèrcits més grans d’Àsia, tots dos en possessió de l’arma nuclear. Després d’aquesta escaramussa de principis de mes, repetida en dos punts de Ladakh, n’hi va haver una altra a Sikkim, que va fer que l’Índia i la Xina reforcessin les respectives posicions als dos costats de la línia de control, a l’est del Caixmir.
La frontera entre els dos països és la més llarga del món sense delimitar. Aquesta vegada, els xinesos haurien intervingut per desmantellar obres que perceben en el seu costat de la ratlla, al costat del llac Pangon Tso, a Galwan i a Daulat Beg Oldi, on l’Índia està acabant una carretera que arribarà als peus del port del Karakorum. La zona en disputa és encara més crítica per a la Xina, que ocupa l’altiplà d’Aksai Chin, perquè comunica el Tibet amb Xinjiang.
En la que és la crisi fronterera més important en tres anys, l’Índia ha arribat a enviar caces, al detectar la proximitat d’helicòpters xinesos. Tant és així que Donald Trump ha renovat l’oferta anterior de mediar al Caixmir, aquesta vegada no amb el Pakistan sinó amb la Xina. Un oferiment rebutjat per Nova Delhi. El portaveu d’Exteriors de l’India ha dit que ho estan intentant resoldre pacíficament amb Pequín.
Tot i això, aquest dilluns la Xina va animar els seus ciutadans a l’Índia a allistar-se a un vol de repatriació, fet que ha portat a especular sobre una improbable escalada.
En tot cas, n’hi ha hagut prou per fer vessar el got ja ple per la pandèmia, de manera que Rússia va anunciar ahir l’ajornament de la cimera dels Brics i de l’Organització de Cooperació de Xangai –en quèe participen l’Índia i la Xina– prevista per al juliol.
Pequín va condemnar fa un any que Nova Delhi rebaixés Jammu i el Caixmir d’estat a territori de la Unió, escindint a més Ladakh (com havia fet abans el Pakistan amb Gilgit-Baltistan).
El disputat Caixmir és una peça clau en les noves rutes de la seda traçades per Pequín. Per la meitat ocupada per Islamabad discorre el corredor econòmic Xina-Pakistan, que arriba fins a Gwadar, al mar Aràbic. Mao i Nehru van tenir una guerra fronterera el 1962, després de la fugida a l’Índia del dalailama. Des d’aleshores la Xina ocupa Aksai Chin sense deixar de reclamar Arunachal. El 2017, l’Índia va intervenir a Doklam, zona disputada entre la Xina i Bhutan, per allunyar Pequín del corredor de Siliguri, nexe amb els seus estats del Nord-est. Per acabar-ho d’adobar, l’Índia i el Nepal acaben de publicar nous mapes oficials, en què tots dos reivindiquen la zona de Kalapani.
El Caixmir és clau en la ruta amb què Pequín pretén arribar al mar Aràbic evitant l’estret de Malacca