La línia dura s’imposa al Parlament iranià
Muhammad Galibaf és el nou portaveu de la Cambra
Estava cantat que el nou Parlament iranià quedaria en mans del sector més conservador i fins i tot radical del país, que s’oposa a les polítiques de l’actual Govern. Així ho havia sentenciat el resultat de les eleccions del passat 21 de febrer –que passaran a la història per la baixa participació–, on milers de candidats reformistes, però especialment moderats afins al Govern, havien estat desqualificats pel consell de guardians. El que no estava tan clar era si l’exalcalde de Teheran i tres vegades candidat presidencial, Muhammad Baqer Galibaf, accediria al càrrec de portaveu, com va acabar per ratificar-se ahir quan va ser elegit amb 230 dels 264 vots.
L’elecció de Galibaf, un guàrdia revolucionari que va lluitar en la guerra contra l’Iraq i més tard va ser comandant de la policia de Teheran, té moltes lectures a l’escenari polític iranià, on les fitxes es van reacomodant des de fa mesos davant l’escenari de les eleccions presidencials del 2021, a les quals Hassan Rohani ja no podrà presentar-se. Seria molt poc probable que un candidat de caire moderat (ja ni parlar de reformista) tingués opcions de retenir el càrrec de president. Una de les raons està relacionada amb el desprestigi de Rohani –i per tant, del camp polític que representa– davant aquest immens grup de la societat que el va votar amb l’esperança de més obertura social i oportunitats econòmiques.
“Ells mateixos han destruït el seu teatre. Ens motiven per votar amb la il·lusió que uns candidats són millors que d’altres, però al final són el mateix. Rohani ens va enganyar a tots”, deia ahir Ramin, un economista de 32 anys que també es lamentava que Galibaf fos el nou portaveu: “La gent no confia en ell, va perdre les eleccions tres vegades, i ara el posen allà en un dels càrrecs més importants”.
Per entendre la victòria dels conservadors, i de Galibaf, és necessari sumar l’apatia de la població cap a la classe política al control ferri que exerceix el consell de guardians, aquest exclusiu comitè de dotze clergues que avalua les credencials religioses i revolucionàries dels candidats i que ha acabat per modelar el perfil dels polítics que tenen cabuda en les institucions per vot popular.
En aquesta ocasió més de 8.000 precandidats van ser desqualificats, entre ells noms tan de les profunditats del règim com Ali Motahari, fill d’un dels clergues més famosos de la revolució. Motahari, que amb els anys es va anar convertint en un suposat polític moderat, està lluny de ser un home d’idees liberals. Però tot i així no es va classificar, malgrat que fins fa pocs dies ocupava el càrrec de viceportaveu del Parlament. Avui aquest càrrec l’ocupen dos conservadors de la línia dura, que és la que dominarà no només aquest Parlament sinó també el sector judicial, a càrrec del clergue Ibrahim Raisi. L’irònic és que tant Raisi com Galibaf van ser els dos grans competidors de Hassan Rohani a les eleccions del 2017. I, més irònic encara, tots dos van ajuntar les seves candidatures al final de la contesa per intentar derrotar el president, a qui criticaven, entre altres coses, la manera com es va negociar l’acord nuclear.
Ara que totes les fitxes es mouen perquè els conservadors reprenguin el control de les institucions, Raisi i Galibaf ocupen els dos càrrecs més importants del país després del de líder suprem i el president. Galibaf substitueix Ali Larijani, un dels integrants d’aquest clan familiar que ha ocupat alguns dels més alts càrrecs del règim. Larijani, que havia servit de mitjancer entre Rohani i el Parlament, havia decidit no presentar la seva candidatura per motius encara incerts, encara que es diu que està en la cursa per ocupar la secretaria del Consell Suprem de Seguretat Nacional, l’ens on es prenen les decisions sobre la seguretat de l’Iran, incloent Síria, el Líban o l’Iraq. En un altre moviment de fitxes, el líder suprem, el va nomenar ahir el seu assessor.
L’influent Ali Larijani, que no es va presentar a la reelecció, és nomenat assessor del líder suprem