Iglesias provoca una altra plantada de Vox acusant-los de “colpisme”
El vicepresident ofereix consensos transversals en fiscalitat i reindustrialització
La comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica va viure ahir, després de dues sessions convulses, amb plantada de la ultradreta, un matí que apuntava a una sessió productiva fins a cinc minuts abans d’acabar. Llavors es va tornar a embolicar. El compareixent i vicepresident de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias, va provocar un altre menyspreu de Vox a la comissió –i ja en són tres– manifestant, sobre el partit de Santiago Abascal: “Crec que els agradaria donar un cop d’Estat, però que no s’atreveixen”. El portaveu de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, es va aixecar i va deixar la sala acusant el Govern espanyol de “marxisme” i proclamant que “aquesta comissió és una vergonya i un escàndol”.
La topada havia començat de manera força innocent. Iglesias responia al diputat del PP Mario Garcés sobre per què estaria disposat a parlar amb Carles Puigdemont: “És el cap d’una formació política que representa molts votants espanyols, i per a un pacte de país parlaria amb ell de la mateixa manera que parlaria amb el senyor Abascal o el senyor Espinosa de los Monteros, tot i que a vegades sembli que volen donar un cop d’Estat, perquè també representen milions d’espanyols”, deia el vicepresident quan va ser interromput per l’al·ludit Espinosa de los Monteros, que va exigir una rectificació al president de la comissió, el socialista Patxi López. Iglesias, lluny de rectificar, va apujar l’aposta: “Miri, crec que a vostès els agradaria donar un cop d’Estat però que no s’atreveixen”. I el portaveu de Vox va recollir les seves coses i se’n va anar entre protestes.
Fins aleshores la compareixença havia estat una bassa d’oli. Iglesias va oferir a la comissió, en la seva intervenció inicial, “un pacte de país” basat en el que va denominar “consensos transversals” fonamentats en la Constitució. Va al·ludir, en aquest sentit, al reforçament de l’Estat de benestar –i en particular de la sanitat pública–, la reindustrialització d’Espanya en sectors estratègics a fi d’evitar la dependència de mercats especulatius, l’aprofundiment del caràcter redistributiu del sistema fiscal –es va tornar a referir a l’impost a les grans fortunes, la taxa de reconstrucció, i va proposar disminuir la càrrega fiscal a treballadors, autònoms i petites i mitjanes empreses– o el combat contra la precarietat laboral, que tan sensible torna el mercat de treball espanyol en conjuntures de crisi com l’actual. Davant les preguntes dels diputats, que, amb l’excepció de Vox, es van desenvolupar en un to assossegat –la majoria de portaveus van expressar solidaritat amb el vicepresident per la difamació del seu pare patida dimecres al ple–, Iglesias va subratllar que l’aposta per la inversió i per mesures de reforç de la demanda agregada no és un atac a l’economia de mercat, com preguntava el portaveu del PP, sinó tot el contrari. “La paradoxa és que defensar mesures keynesianes és defensar les condicions de possibilitat de l’economia de mercat; es podria alegrar del seu triomf ideològic”, va dir al diputat Garcés.
Pel que fa a les inquietuds expressades pels grups catalans i bascos, Iglesias es va manifestar com un federalista convençut, defensor de la plurinacionalitat i, en aquest sentit, de l’asimetria de l’Estat. Fins i tot va desafiar el PP a dissentir, atès que el seu partit germà a Navarra, UPN, és un defensor dels furs. “Vostès saben que Espanya és plurinacional encara que no ho diguin públicament”, va dir Iglesias.
Aquesta va ser la paradoxa, que
RECONSTRUCCIÓ Iglesias fa servir la seva compareixença per intentar atreure el PP al marc del pacte de país
TRES DE TRES El retret del líder de Podem reforça el paper protagonista de la ultradreta a la comissió
Iglesias va fer un esforç patent per atreure el PP a negociar “aquests consensos transversals” per a un pacte de país. Fins i tot quan va retreure les retallades practicades pels governs del PP en la sanitat i els serveis públics ho va fer intentant evitar que derivés en una pica-baralla: “Crec, senyoria, l’hi dic amb l’ànim més constructiu, que vostès tenen l’oportunitat, en aquesta comissió, de reconèixer que es van equivocar, que no haurien d’haver retallat mai ni privatitzat la sanitat pública i deteriorat les condicions de feina dels seus professionals, perquè això ha suposat prendre eines a Espanya per afrontar una emergència sanitària”.
Tota aquesta calma, però, va quedar eclipsada per la baralla final, la tercera coartada que troba el partit de Santiago Abascal per ofendre’s, i que consolida la impressió que Vox s’encamina a patrimonialitzar la comissió de Reconstrucció amb els seus despits irats.