El coronel com a excusa
En podem dir crisi Maslaska, crisi Pérez de los Cobos, de la Covid19 o d’Interior. N’hi ha per a tothom. Feia temps que una mateixa polèmica no enfortia amb tants discursos els diferents fronts polítics a Espanya.
Per exemple, la destitució del coronel enforteix els altaveus independentistes per encoratjar les bases sobre el maleït fustigador contra l’1-O; a la vegada, el PP pot treure pit davant les ingerències del Govern Sánchez-Iglesias cap a una institució crucial de l’Estat com és la Guàrdia Civil. Per la seva banda, els socialistes poden mostrar la capacitat de fer una personal neteja del cos encara que obligui a saltar-se la jerarquia de comandament, i Vox, amb les seves màscares de color benemèrita, s’enforteix amb una polèmica parlamentària per seguir emprenyant aquest “govern bolivarià”. Tots hi guanyen.
No obstant això, el seu guany és fum. Mentre a Europa es parla de reconstrucció, a Espanya es tiren aquests arguments al cap. I tot banyat amb mitges veritats que són més perilloses que les mateixes falsedats.
El focus hauria d’estar en un altre punt. Existeix un profund nerviosisme al Govern central sobre on poden anar a parar les diferents recerques judicials iniciades en molts jutjats d’Espanya. La incoada a Madrid contra el delegat del Govern espanyol, José Manuel Franco, n’és una. Li va caure a la jutgessa Carmen RodríguezMedel, que, per cert, va ser la mateixa que va concloure en el seu raonament al Suprem que a Pablo Casado li havien regalat un màster. Poc sospitosa. Ella va ser qui va sol·licitar la recerca a la Guàrdia Civil com a policia judicial, i de la qual s’entén que el ministre Marlaska volia saber més coses.
Potser l’informe aportat per la Guàrdia Civil sigui un nyap. Potser fins i tot no sigui un nyap però tingui els errors suficients
Tantes investigacions són un risc per a un Govern que no va valorar amb total rigor el que estava passant
per concloure que el document sigui defectuós. Però moltes investigacions alhora, que haurien d’acabar acumulades, sempre són un risc per a un Govern que, com els de la resta de món, no va valorar amb total rigor el que estava passant.
L’OMS va declarar l’estat d’emergència de salut pública d’importància internacional (ESPII) el 30 de gener. Des d’aquesta data va estar clar que alguna cosa no funcionava. L’11 de març va ser quan l’Organització Mundial de la Salut va determinar que la Covid-19 era “una pandèmia”. Entre aquestes dues dates van passar moltes coses, algunes, això sí, producte més de la prudència i la intuïció, com la suspensió del Mobile a Barcelona.
Es perceben excuses interessades. Realment la importància ha de centrar-se en Pérez de los Cobos, que d’altra banda hauria comès una il·legalitat si hagués conegut alguna cosa sobre la investigació de la jutgessa, o els focus haurien d’estar sobre els dubtes i errors comesos pel Govern Sánchez duratn la pandèmia i ara investigats? Més de 3.000 famílies afectades pel coronavirus ja s’estan mobilitzant i al Tribunal Suprem es continuen acumulant querelles. Aquesta serà la qüestió.