Nissan marxa... ja tornaran!

Seguint aquest ritme, acabarem enyorant Pujol. Semblant enyorança té delicte però els ritmes són així. En tres anys, els dos grans bancs de Catalunya s’han traslladat, més de 5.000 empreses han deixat la seu social i ara tanca Nissan, icona industrial –i nineta del ulls– del pujolisme.

Als que m’envien anònims al diari per criticar Puigdemont ja els aviso que teletreballo i vaig poc a la redacció. Un altre aclariment: aquest periodista no imputa el tancament de Nissan a l’independentisme. Tampoc a Pedro Sánchez. Ni a l’anticicló de les Açores.

Aquest periodista el que sí que lamenta és l’espectacle carronyer dels qui viuen de l’erari a Madrid i Barcelona i després de no haver pogut impedir el tancament –tasca prou complicada– es van dedicar ahir a desviar l’atenció sobre la seva quota de responsabilitat.

Catalunya ha conegut temps millors. Ho dic pensant en l’avenir. Passen coses al món i el panorama

Pujol, Maragall i Montilla van visitar el Japó cinc vegades... avui es viatja a Waterloo

pinta malament tret que el pròxim Govern abandoni la retòrica, col·labori estretament amb Espanya i la UE i se centri en l’economia i tot allò que l’afavoreix, no el contrari.

Jo no enyoro Jordi Pujol però sí el peix al cove –tan injuriat per l’independentisme– i els anys en què els presidents de la Generalitat viatjaven al Japó encara que fos amb molta penya i eren rebuts fins i tot per l’emperador (1999, tercera visita oficial de Pujol). Maragall va fer el mateix el 2004 i Montilla el 2008. Nissan sempre va ser la raó.

Des d’aleshores, res... Puigdemont va tuitejar ahir per imputar aquesta data negra en la història econòmica del país a Pedro Sánchez i recordar... l’1 d’octubre. Un donava per descomptat que optaria pel silenci tenint en compte el nul interès mostrat durant la seva presidència per Nissan (o Seat o l’hospital de Sant Pau).

El president Torra tampoc no ha visitat el Japó i es nota: ahir donava per reversible el tancament...

Catalunya està perdent múscul econòmic i capacitat de relacionarse amb el món (un de cada quatre viatges d’alts càrrecs és a Brussel·les i no precisament per visitar la UE). Alguna cosa no estem fent bé. I no tota la culpa és de la globalització –rerefons del tancament de Nissan– o d’aquests alts funcionaris de Madrid que ens humilien quan parlen de províncies i no de regions i subregions sanitàries...

Adeu a Nissan. Aquí mai no passa res. Ja tornaran!