Nissan tanca i dona l’alarma
L’adeu de Nissan suposa un cop dur a la indústria de l’automoció espanyola i a Barcelona com a capital espanyola de l’automòbil. La decisió de la multinacional japonesa d’abandonar la planta barcelonina posa fi a cent anys d’història de presència a la ciutat i a 3.000 llocs de treball directes. Aquesta pèrdua laboral pot ampliar-se fins als 25.000 llocs de treball a causa de l’impacte que el tancament de la factoria tindrà en les nombroses petites i mitjanes empreses del sector dels components.
El clamor de protesta de la classe política per la decisió de Nissan, tant a Catalunya com a la capital espanyola, va ser unànime. Però el cert és que la marxa de la multinacional no hauria d’haver agafat ningú per sorpresa. Des de fa molt de temps –ja en temps del govern de Rajoy– els sindicats advertien d’aquest risc en vista de la caiguda progressiva de la producció i de l’absència de plans industrials.
L’Administració va oferir en el seu moment col·laboració a Nissan, amb importants ajuts econòmics, però la reacció va arribar tard, ja que dins dels plans estratègics de la multinacional ja s’havia decidit sacrificar la planta catalana, en virtut de l’acord per repartir-se el mercat mundial amb el seu soci, la francesa Renault, que també té una altra planta a Espanya (Valladolid). El Govern central intenta ara convèncer els dirigents de Nissan que els sortirà més car tancar que continuar amb l’activitat en la planta, ja que abans d’abandonar el país Nissan haurà de desemborsar mil milions d’euros en concepte d’indemnitzacions i devolució d’ajuts.
L’alternativa de futur per a la planta de Nissan, en el cas molt probable que el Govern espanyol no aconsegueixi convèncer la multinacional per quedar-se, passaria per buscar un comprador, ja que les instal·lacions de l’empresa són modernes, hi ha mà d’obra molt professionalitzada i talent directiu. Una altra possibilitat seria impulsar, des del potent clúster català de l’automoció, un projecte col·lectiu per a la fabricació d’automòbils elèctrics. En qualsevol cas el tancament de Nissan, que es materialitzarà a partir del proper mes de desembre, suposa també un avís seriós per a la resta de les fàbriques espanyoles de l’automòbil. Espanya és el segon productor europeu de vehicles però tanmateix totes les plantes depenen de multinacionals estrangeres, la qual cosa suposa un factor de fragilitat. L’única defensa que té la indústria espanyola de l’automoció per sobreviure és avançar en la competitivitat de costos i guanyar productivitat laboral i tecnològica.
El sector a nivell mundial s’enfronta a la necessitat d’importants inversions per fer front a les transformacions tecnològiques de futur per reduir les emissions contaminants dels vehicles i per avançar cap a la nova mobilitat digitalitzada i autònoma. Abans de la crisi de la Covid-19 ja hi havia problemes al sector, però ara s’enfronta a una crisi d’oferta, com a conseqüència de l’aturada que hi ha hagut al 90% de les fàbriques mundials, i també a una crisi de demanda per la forta caiguda de vendes. A Espanya passa el mateix. Tots els països europeus han engegat amb urgència plans d’ajuda milionaris al sector de l’automòbil, especialment Alemanya, França i Itàlia, per garantir la liquiditat i les empreses, amb injeccions directes de diners, i per estimular la demanda nacional. A Espanya, a primers d’abril, les quatre patronals del sector van presentar al Govern un pla de mesures urgents per fer front a la crisi i garantir el futur. Però des d’aleshores fins ara no s’ha fet res i, mentrestant, la crisi s’agreuja. Les grans multinacionals amb presència a Espanya esperen veure com actua el Govern i no entenen el retard en la presa de decisions per sostenir el sector, igual com han fet altres països. En depèn la continuïtat al nostre país. Però també hi ha moltes petites i mitjanes empreses de components espanyoles que estan molt a prop de tancar. És important no fer-hi tard, com ha passat a Nissan. Són més de dos milions de llocs de treball i el 10% el PIB el que està en joc.
La crisi de l’automoció es pot estendre pel retard del Govern espanyol a impulsar un pla d’ajuda