El declivi de l’imperi USA
No és un declivi sobtat, cap imperi no ha caigut bruscament. Ni el romà, ni l’espanyol, ni el britànic, cap. Es tracta de la temporalitat dels esdeveniments terrenals. Els senyals comencen a apuntar, es van fent aclaparadors, i finalment es produeix la caiguda.
Diversos historiadors certifiquen que els Estats Units han anat perdent legitimitat internacional des de la guerra del Vietnam, i seguidament degut a les de l’Afganistan i l’Iraq. En el pla econòmic, la davallada també es fa patent. Una prova l’obtenim consultant dades aportades per l’economista David S. Landes a La riquesa i la pobresa de les nacions. L’autor consigna que, l’any 1913, el PIB per càpita dels EUA equivalia a un 77% més que el de França i un 86% més que el d’Alemanya. Actualment, estimacions de l’FMI (abans de la Covid-19) indiquen que, el 2020, el PIB dels EUA superarà en un 39% França i un 22% Alemanya. Els Estats Units continuarien ocupant el primer lloc, però a una distància considerablement inferior. Per causa del creixement dels dos països europeus, sens dubte, però també per la situació estructural del consagrat colós.
Fa dècades que l’alcoholisme, també la sobredosi d’altres drogues i els suïcidis certifiquen una greu crisi social. És en aquest camp malaltís on una devastadora pandèmia ha vingut a revelar sense pal·liatius la fragilitat del poderós. Prop de 100.000 morts a causa del coronavirus, més mortaldat que a la guerra del Vietnam, i 37 milions d’aturats han sumit la societat nord-americana en un estupefacte abatiment. La taxa d’atur del 14,7% és la xifra més elevada des del 1929, any de la Gran
Depressió, i ha comportat que 36 milions de persones hagin sol·licitat el subsidi d’atur. Els arrogants individualistes, els desdenyosos, fins i tot burletes de l’Estat del benestar europeu depenen anguniosament de l’ajuda estatal.
És molt possible que la Covid-19 assesti el cop de gràcia a la supremacia nord-americana, derrota gestionada, a més, per un president indigne. Donald Trump rubricarà per a la història la desaparició de la superioritat dels Estats Units. La següent qüestió consistirà en el fet que un imperi no sigui substituït per un altre, amb l’hegemonia xinesa a l’horitzó. Una població mundial més intel·ligent hauria de posar punt final a l’era dels imperis.